dels carrers , estan en constant estira i arronsa amb els poders institucionalitzats que els pretenen dòcils , manejables i en la cleda . « En un principi això era tot . No havia premis , ni concursos , ni desfiles . La festa no tenia més transcendència » 3 .
L ’ objectiu de les tradicions és la invariabilitat . La referència al passat , real o imaginat , imposa pràctiques formals repetides , parafernàlia i ritual . En la mesura que esdevenen convencionals tendixen a desenvolupar rutines , que aprofiten per a la integració dels nous membres que s ’ afegiran . Els hàbits , en la seua part de procediments automàtics , com a rutines quasi burocràtiques , també s ’ adaptaran pitjor als canvis i contingències imprevistos . L ’ ordre contra l ’ espontaneïtat més silvestre . I estes coses passen cada dia de manera subtil , quasi imperceptible . Però deixen algun rastre , algun indici , que hem mirat de dotorejar a fi de reconstruir la nostra versió d ’ una relació de fenòmens populars , les mútues interaccions entre el futbol valencià ( fonamentalment el València ) i el món faller .
Pensem que estos primers apunts poden aprofitar per a estar alerta davant les evolucions d ’ estes manifestacions de la cultura popular . Però no presentem un llibre d ’ anàlisi acadèmica , ni ho pretenem . El fem des de dins , de la festa i del poble de Mestalla , com a aficionats a les falles i al València , com a seguidors . De la mà de la curiositat .
*
3 Enric Soler i Godes : Calendari faller . 1849-1900 . Impremta d ’ Antoni Peñarrocha . València , 1953
19