mà en alguns dels cicles econòmics , moltes vegades a conseqüència de la vinculació directa entre dirigents de l ’ equip i d ’ alguna de les comissions més boiants de la ciutat , patint greument les crisis viscudes , i s ’ han vist obligats com a ens socials – i quasi cíclicament- a reinventar-se per a no acabar engolits pels impediments que han anat trobant en este llarg camí que compartixen .
El València C . F . i les falles són representatius de la personalitat dels valencians , s ’ alimenten de la força espentadora dels que treballen per l ’ un i per les altres , no poden negar la seua realitat mediterrània . L ’ equip pot ser molt faller – utilitzant despectivament el terme- i hem viscut exemples molt aclaridors en els últims anys . I les falles poden ser molt « bronques i coperes », sempre mal mirades , havent de lluitar per fer-se una bona imatge entre altres festes molt més reconegudes a nivell internacional , amb manco dedicació per part dels mitjos de comunicació , i només convertint-se en notícia per tot allò roïn que les arribe a rodejar . Per a unes i per a l ’ altre estan negats els titulars amables i els grans espais als noticiaris , llevat dels localismes més o manco exaltats pel forofisme , que es deixa portar pel cor moltes vegades .
Per tot açò , per eixa idiosincràsia que compartixen , era necessari ficar negre sobre blanc una part de les històries i alguns dels cadafals que els han vinculat des que el 18 de març de 1919 – sí , en plena celebració de la festa fallera- un grup d ’ aficionats decidira fundar la institució esportiva valenciana més important , per impacte social i mèrits esportius conquerits . Dos realitats que han anant perfilant-se
13