Un esperit bronco i faller
Les falles des del seu naixement i per les referències més antigues que es coneixen de finals del segle XVIII , i després a mitjans del segle XIX per la seua consolidació com a primera festa de la ciutat , han segut aprofitades per a comunicar tot allò que succeïa als carrers i barris . És dir , es convertiren en un element comunicatiu on tenien cabuda des de dotorejos d ’ escala fins les ressenyes dels espectacles que es representaven a la ciutat , passant per les peripècies de polítics , prohoms i cares conegudes que no sempre estaven satisfetes amb el paper que els tocava representar dalt del cadafal .
Per tant quan la moda del foot-ball arriba a la ciutat les falles no escaparien a detallar , criticar , enaltir i en definitiva reflectir , les actuacions dels primers equips que pegaren puntellons a l ’ esfèric a camps d ’ horta o fanecades del llit del riu Túria , reconvertits en estadis , i com no celebrar els triomfs i plorar junt als seus aficionats en els mals moments .
Les falles , enteses com a fenomen social són capaces d ’ aglutinar en una plaça o en un carrer , a qualsevol de les celebracions que s ’ organitzen , a milers de persones , xifres que només estan reservades a les manifestacions que provoca el futbol , i si parlem del València C . F . segurament no sabríem dir qui dels dos , equip o falles , pot mobilitzar més gent en poques hores . Les falles i el València s ’ han convertit conforme passava el temps en dos dels eixos vertebradors més importants a les nostres terres , i han anat de la
12