Institut Lluís Comanys. Ripollet
VA DE LLEIS!
UNA OCUPACIÓ PRECÀRIA ÉS NOMÉS UNA QÜESTIÓ DE SOU?
Arran dels canvis econòmics i socials dels darrers anys, el mercat laboral ha canviat i s’ha instaurat de manera “estructural” la incertesa, una de les causes de la normalització de la precarietat laboral.
Alguns del indicadors que es senyalen per a definir una ocupació com precària són els següents:
• Fer menys d'un any que s'és en l'ocupació,
• Tenir un contracte temporal,
• Treballar en horari asocial,
• Rebre ingressos baixos,
• Patir males condicions físiques en el lloc de treball,
• Patir assetjament en el treball,
• Tenir un nivell d'autonomia baix i
• Tenir un baix contingut intel·lectual del treball.
Però hem d’anar en compte amb la valoració d’un feina precària. Un dels elements clau és que la persona treballadora no vol aquesta situació però no pot canviar-la….. així doncs aquest factor definitori és la incapacitat de poder exercir control sobre el desenvolupament professional, entès com el poder de cada persona de prendre decisions sobre la seva trajectòria laboral.
“Como fenómeno laboral y social, la precariedad consiste en un aumento de la vulnerabilidad de los trabajadores definen la continuidad y el control de su trayectoria profesional.(Cano , 1998)
“La precarización reduce la capacidad y autonomía de los trabajadores para planificar y controlar su vida profesional y social, a la vez que comporta una acusada asimetría de las relaciones de poder entre capital y trabajo que definen la relación laboral” (Cano, 1998)
Llavors podem entendre la precarietat des de vàries dimensions. una d’aquestes és la inseguretat sobre la continuïtat de la relació laboral. (Cano 1998).
Una altra dimensió és la degradació i vulnerabilitat de la situació de treball, com ja hem comentat abans és la incapacitat de control sobre la jornada de treball, l’assignació de tasques, i la salut laboral…
En tercer lloc es descriu també la incertesa i insuficiència dels ingressos salarials, relatiu a la discriminació salarial, els treballs temporals i les quasi ocupacions (subocupació).
Què comporten aquestes dimensions de precarietat? Doncs per un costat comporten menys capacitat de defensar els nostres drets davant la capacitat que tenen els i les treballadores fixes i els funcionaris, i per altra banda comporta una pèrdua de possibilitat de desenvolupar-nos professionalment, estar exposats a major vulnerabilitat social per la manca d’estabilitat economica, ralentir la nostra independència econòmica i projectes personals…
25