Institut Lluís Comanys. Ripollet
IDEES AMB ESPERIT EMPRENEDOR
DONES EMPRENEDORES A RIPOLLET
Edad de l’emprenedor/a.
21 anys
Nivell de risc que vas assumir
Tenint el compte l’edat que tenia, crec que el nivell de risc no va ser molt elevat ja que vivia a casa dels pares i no tenia despeses fixes que cobrir més enllà de la universitat. Amb 20 anys tens tota la vida per davant i en aquell moment no vaig pensar que aquell seria el meu treball gairebé 10 anys després. Vaig començar una mica per acompanyar el projecte de la meva germana gran.
Vas tenir por al fracàs? Com ho vas superar?
No vaig pensar en això perquè amb aquella edat veus la vida d’una altra manera. Amb el temps sí que m’he tornat una mica més així i quan emprens un nou projecte sí que et centres més en objectius concrets. Emprendre significa moltes coses, però sobretot et transforma en una persona multidisciplinar, has de fer-ho tot tu, i al final t’acabes convertint una ‘experta’ en números. Aquesta és la part que menys m’agrada, perquè al final la part més social i bonica de tots els projectes sempre queda relegada a una cosa tant freda com son els números.
Et consideres creatiu/va? Què t’ho fa pensar? Com la creativitat t’ha ajudat a engegar el projecte emprenedor i ara a gestionar-lo?
Sí que sóc creativa perquè sempre estic tenint idees (la meva germana sempre m’ho diu). Crec que el més difícil no és tenir idees, sinó arribar a materialitzar-les quan ets un petit projecte i tot ho has de fer tu i amb pocs recursos.
El nostre projecte durant tots aquests anys ha evolucionat molt i s’ha anat reinventant i canviat a mesura que nosaltres també ho hem fet. Crec que es fonamental connectar amb la realitat que t’envolta en cada moment i saber anar transformant el teu projecte a mesura que les necessitats van canviant. Això només és possible si deixes fluir la teva imaginació.
Quin grau de control sents sobre la teva vida professional?
Quina influència ha tingut la teva percepció sobre el control en el projecte?
El poder de control el puntuaria com a ‘0’. Portar hi ha unes condicions, quan cobraràs, que tindràs unes vacances pagades,... Tenir un negoci
propiun projecte propi implica que mai saps què passarà demà. Quant tens un contracte saps que moltes vegades implica que si tant sols pots permetre’t posar-te malalta.
El fet de tenir aquesta inestabilitat et provoca que sempre hagis d’estar reinventant el projecte i que puguis fer-ho. Això sí que és una avantatge, si vols fer algun canvi, sempre pots fer-ho perquè no has de passar per l’aprovació de ningú.
Per què creus que els joves no s’animen a
desenvolupar nous projectes emprenedors?
Perquè no existeixin ajudes reals des de les entitats públiques. Animem a fer-ho, però a Espanya no hi ha unes condicions favorables per portar a terme nous projectes. Realment si analitzes el marc europeu amb l’espanyol, pots comprovar que aquí l’emprenedoria només en fonamenta en vendre-te-la, però no existeixen ajudes econòmiques reals.
A més, vivim en una societat de consum, que ens incentiva a consumir i consumir, on amb els diners es pot aconseguir tot; i realment si vols estabilitat econòmica, el millor és estudiar unes oposicions amb un salari garantit.
Quin consell els hi donaries des de la teva experiència?
Que s’informessin sobre la situació real. Avui en dia pots trobar molta propaganda sobre emprenedoria que no és real. El primer que els recomanaria és que visitessin altres projectes o negocis similars al que tenen pensat crear per que els poguessin explicar la situació real. Crec que fer contactes és molt important i molt poques vegades es parla d’això. Vivim en una societat molt competitiva, on tothom es percep com un rival i això fa que no es generin llaços d’unió per poder caminar junts. En aquest cas, penso que la frase ‘La unión hace la fuerza’ és molt encertada.
CAP A ON HAN D'ANAR ENCAMINATS ELESFORÇOS PER ANIMAR ELS JOVES A EMPRENDRE?
Crec que primer han de canviar les institucions. Realment coneixem molts projectes preciosos, que comencen amb moltes ganes i energia, però que quan es troben amb la realitat finalment acaben tancant.
Entrevista a l'angela tUDELA,
cofundadora DE SOLETS DE MINILANDIA
El nostre projecte neix amb l’objectiu de crear un espai educatiu alternatiu i diferent per nens de 0 a 3 anys amb un ambient acollidor i familiar que transmeti a cada nen/a pau i tranquilitat, respectant el ritme natural de desenvolupament de cada infant.
14