Edad de l’emprenedor/a.
La Gresca va començar a funcionar l’any 1994 basant la seva activitat en del voluntariat. 7 anys més tard, un grup de persones compromeses amb el projecte vam emprendre l’aventura de transformar el projecte i fer-lo avançar cap a noves estratègies d’actuació amb l’objectiu que l’entitat també fos un filó d’ocupació.
Nivell de risc que vas assumir
Aleshores, jo, personalment tenia 23 anys.
Aleshores, amb 23 anys acabava de marxar de casa dels pares, emmancipant-me i compartint pis amb amics. Durant molt de temps vaig haver de sobreocupar-me. És a dir, vaig haver de realitzar moltes feines a llocs de treball diferents per tal de poder garantir els diners que calien per viure. També va ser una època en la que disposava de molt pocs diners per viure…
En tot cas, el fet que engegués aquest projecte va suposar haver de renunciar a altres feines (potser) i a un nivell de vida diferent, però no vaig haver de fer cap aportació dinerària “extra”. Les remuneracions van anar esdevenint a mesura que es desenvolupava el projecte.
Principalment, el major risc que vaig assumir i que encara assumeixo és el fet que hi ha altra gent que depèn de la meva gestió i de les decisions que prenc.
Vas tenir por al fracàs?
Com ho vas superar?
Aleshores no m’ho vaig plantejar. Crec que normalment no em plantejo l’opció del fracàs com una opció viable. Acostumo a saber veure el futur del què imagino i a distingir-ne els passos a seguir i això suposo que m’ajuda a avançar-me a les situacions de fracàs.
Et consideres creatiu/va? Què t’ho fa pensar? Com la creativitat t’ha ajudat a engegar el projecte emprenedor i ara a gestionar-lo?
Absolutament si. Crec que sóc creativa i que m'il·lusiono amb allò que imagino o que vull fer. Però també sóc prou prudent, realista i exigent com per saber materializar-ho i gestionar-ho de forma eficient.
Quin grau de control sents sobre la teva vida professional?
Quina influència ha tingut la teva percepció sobre el control en el projecte?
Hi ha hagut molts moments en la meva vida professional. Moments en els que he pensat que no valia la pena patir tant i que m’és em valdria treballar per algú altre! Però estic molt contenta i orgullosa del que hem aconseguit. Simplement, un dia em vaig imaginar que faria el què hem fet i és el que hem aconseguit. Puc dir que tinc control sobre la meva vida professional perquè estic on vaig projectar estar i on vull estar i perquè sóc conscient dels canvis que vull fer i també estic treballant perquè succeeixin.
Els projectes són essencialment, les persones que en formen part. La gran sort d’un projecte és comptar amb persones que hi creuen, que s’hi comprometen i que hi treballen amb força i il·lusió.
Per què creus que els joves no s’animen a
desenvolupar nous projectes emprenedors?
Quin consell els hi donaries des de la teva experiència?
Vivim en una cultura que penalitza el fracàs i això no afavoreix que els i les joves prenguin la iniciativa per emprendre projectes que tenen el risc de fracassar. Cal canviar aquesta percepció i cal fomentar que hi hagi ajudes reals que ho acompanyin.
CAP A ON HAN D'ANAR ENCAMINATS ELESFORÇOS PER ANIMAR ELS JOVES A EMPRENDRE?
Cal acompanyar les idees d’aquests joves i oferir les oportunitats necessàries per tal que les puguin dur a terme
IDEES AMB ESPERIT EMPRENEDOR
DONES EMPRENEDORES A RIPOLLET
"El Centre d’Esplai La Gresca és una associació sense afany de lucre implicada amb infants, joves, famílies i adults amb el barri Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons. Aquest compromís i implicació ens permet treballar per donar resposta a les necessitats que es generen dia a dia de forma individual o comunitària."
Edad de l’emprenedor/a.
La Gresca va començar a funcionar l’any 1994 basant la seva activitat en del voluntariat. 7 anys més tard, un grup de persones compromeses amb el projecte vam emprendre l’aventura de transformar el projecte i fer-lo avançar cap a noves estratègies d’actuació amb l’objectiu que l’entitat també fos un filó d’ocupació.
Nivell de risc que vas assumir
Aleshores, jo, personalment tenia 23 anys.
Aleshores, amb 23 anys acabava de marxar de casa dels pares, emmancipant-me i compartint pis amb amics. Durant molt de temps vaig haver de sobreocupar-me. És a dir, vaig haver de realitzar moltes feines a llocs de treball diferents per tal de poder garantir els diners que calien per viure. També va ser una època en la que disposava de molt pocs diners per viure…
En tot cas, el fet que engegués aquest projecte va suposar haver de renunciar a altres feines (potser) i a un nivell de vida diferent, però no vaig haver de fer cap aportació dinerària “extra”. Les remuneracions van anar esdevenint a mesura que es desenvolupava el projecte.
Principalment, el major risc que vaig assumir i que encara assumeixo és el fet que hi ha altra gent que depèn de la meva gestió i de les decisions que prenc.
Vas tenir por al fracàs?
Com ho vas superar?
Aleshores no m’ho vaig plantejar. Crec que normalment no em plantejo l’opció del fracàs com una opció viable. Acostumo a saber veure el futur del què imagino i a distingir-ne els passos a seguir i això suposo que m’ajuda a avançar-me a les situacions de fracàs.
Et consideres creatiu/va? Què t’ho fa pensar? Com la creativitat t’ha ajudat a engegar el projecte emprenedor i ara a gestionar-lo?
Absolutament si. Crec que sóc creativa i que m'il·lusiono amb allò que imagino o que vull fer. Però també sóc prou prudent, realista i exigent com per saber materializar-ho i gestionar-ho de forma eficient.
Quin grau de control sents sobre la teva vida professional?
Quina influència ha tingut la teva percepció sobre el control en el projecte?
Hi ha hagut molts moments en la meva vida professional. Moments en els que he pensat que no valia la pena patir tant i que m’és em valdria treballar per algú altre! Però estic molt contenta i orgullosa del que hem aconseguit. Simplement, un dia em vaig imaginar que faria el què hem fet i és el que hem aconseguit. Puc dir que tinc control sobre la meva vida professional perquè estic on vaig projectar estar i on vull estar i perquè sóc conscient dels canvis que vull fer i també estic treballant perquè succeeixin.
Els projectes són essencialment, les persones que en formen part. La gran sort d’un projecte és comptar amb persones que hi creuen, que s’hi comprometen i que hi treballen amb força i il·lusió.
Per què creus que els joves no s’animen a
desenvolupar nous projectes emprenedors?
Quin consell els hi donaries des de la teva experiència?
Vivim en una cultura que penalitza el fracàs i això no afavoreix que els i les joves prenguin la iniciativa per emprendre projectes que tenen el risc de fracassar. Cal canviar aquesta percepció i cal fomentar que hi hagi ajudes reals que ho acompanyin.
CAP A ON HAN D'ANAR ENCAMINATS ELESFORÇOS PER ANIMAR ELS JOVES A EMPRENDRE?
Cal acompanyar les idees d’aquests joves i oferir les oportunitats necessàries per tal que les puguin dur a terme
Entrevista a Marta Buxo Cofundadora
Institut Lluís Comanys. Ripollet
13