La Marina Maresme La Marina Maresme Novembre | Page 21

NOVEMBRE DE 2017 LA MARINA 21

500 anys de la Reforma Protestant

blanes
El Centre Cristià FEAM de Blanes es va vestir de festa el darrer diumenge d ’ octubre per celebrar els 500 anys de l ’ inici de la Reforma Protestant . Amb motiu de que han començat les diferents activitats que s ’ aniran organitzant durant l ’ any temàtic que commemora aquests cinc segles , la comunitat evangèlica blanenca va celebrar una jornada de portes obertes presidida per les ganes de compartir i encomanar l ’ alegria que l ’ efemèride significa per a tots ells i elles .
« El centre cristià FEAM , acull i ajuda a les persones més necessitades »
tasca del centre cristià FEAM , que acull i ajuda les persones més necessitades . A Blanes aquesta tasca és molt coneguda especialment a través de la ONG El Bon Samarità , amb el Banc dels Aliments ; el Servei d ’ Acollida ; el programa de reinserció social a través d ’ El Rastre ; així com l ’ Espai Jove 3.0 de reforç escolar que enguany continua en marxa per segon any consecutiu , de manera coordinada amb Serveis Socials de l ’ Ajuntament .
« La comunitat evangèlica blanenca comença un any d ’ activitats amb una jornada de portes obertes »
La celebració es va encetar amb una recepció institucional al vestíbul del centre de culte situat al polígon industrial , molt a prop del Morralla , Espai Creatiu . Un cop iniciat l ’ acte , el pastor del Centre Cristià FEAM de Blanes , Jonatan Martín-Arroyo , es va encarregar de donar la benvinguda a tothom , amb un temps de lloança on es van interpretar diverses cançons de signe religiós acompanyades d ’ un grup de músics , a l ’ estil gospel .
500 anys d ’ Església Evangèlica . Foto Aj . Blanes
Tot seguit , el pastor de l ’ associació CCFEAM de Blanes , Carlos Núñez Rosique , es va encarregar d ’ aportar una visió històrica del protestantisme a comarques gironines i en aquesta població gironina . Un dels primers en introduir-ho a territori gironí va ser el missioner suec Eric Lund , qui l ’ any 1877 es va instal · lar a Figueres i des d ’ allà es va desplaçar a d ’ altres localitats .
A Blanes hem d ’ esperar entre finals del segle XIX i principis del segle XX per trobar presència evangèlica en aquesta vila . Primer va ser en cases particulars , ja que durant molt de temps no hi havia cap lloc de culte . L ’ any 1972 es van començar a regularitzar les trobades i finalment el 15 de maig del 1983 es va obrir el primer local de culte , l ’ Església de Déu de Blanes . Després de diversos canvis ,
l ’ actual ubicació es va posar en marxa l ’ any 2005 .
Tot seguit , després d ’ aquesta visió històrica , la part més institucional de l ’ acte la van encapçalar l ’ alcalde de Blanes -que va assistir a la jornada acompanyat del regidor d ’ Acció Social , Igualtat i Nova Ciutadania , Mario Ros- i el cònsol honorari d ’ Israel a Catalunya . Miquel Lupiáñez va agrair especialment la
Després de l ’ alcalde , va intervenir el cònsol honorari d ’ Israel a Catalunya , Yosef David Sánchez-Molina , que va destacar sobretot els llaços d ’ unió que hi ha entre jueus i evangèlics , que comparteixen profetes i altres elements de culte comuns . El seu parlament va ser seguit pel lliurament de sengles obsequis – consistents en una altra edició commemorativa de la bíblia- al mateix cònsol honorari , al regidor Mario Ros , i a la cap de secció i coordinadora d ’ Acció Social , Lurdes Rodríguez , entre d ’ altres . yy

Visita guiada nocturna al cementiri

Fira de Tardor blanes

La visita nocturna al cementiri de Blanes , feta la nit del 31 d ’ octubre , ha significat un pas més per consolidar la Ruta de Personatges Il · lustres , un projecte iniciat ara fa un any , cristal · litzat aquest estiu amb la instal · lació de diverses plaques que indiquen el lloc on van ser enterrades personalitats de diferents àmbits . La ruta inclou la senyalització de 14 tombes i panteons amb sengles plaques per facilitar el seguiment del recorregut , aplegades en un plafó informatiu instal · lat a l ’ entrada del cementiri on , a banda de la relació de personatges , hi ha una breu explicació històrica en quatre idiomes : català , castellà , anglès i francès .
La iniciativa va tenir una molt bona acceptació . Foto Yoyo
La visita guiada gratuïta la va encapçalar l ’ historiador local i tècnic de l ’ Arxiu Municipal de Blanes , Aitor Roger . L ’ èxit d ’ aquesta primera visita augura que se ’ n programin moltes més en el futur , no tan sols com un atractiu per als visitants , sinó també per la pròpia ciutadania de Blanes .
Els visitants nocturns van comptar amb un ingredient afegit . Es tractava d ’ un interludi musical amb dues intèrprets de viola i violí que van tocar diverses peces relacionades amb els personatges il · lustres .
El 7 de novembre , hi va haver una nova visita . yy
Canalla disfressada gaudint de la Fira . Foto Yoyo
blanes
El dimarts 31 d ’ octubre i el dimecres 1 de novembre , Blanes va organitzar la primera edició de la Fira de Tardor .
Els darrers cinc anys , el Departament de Promoció de la Ciutat de l ’ Ajuntament de Blanes havia organitzat la Fira de Bruixes , però enguany el consistori va decidir fer un gir argumental i potenciar els elements tradicionals de la cultura catalana enlloc de potenciar altres modes alienes . Un dels primers indicis d ’ aquest canvi de contingut temàtic ha estat els diferents elements decoratius que han engalanat diversos carrers del centre de la vila .
La Fira de Tardor tenia com a nucli central diverses parades instal · lades al passeig de Dintre . A les parades s ’ hi podia triar i remenar un ample ventall de productes gastronòmics , roba , objectes de regal , articles de bellesa i d ’ herboristeria , naturistes , bijuteria , castanyes recent torrades , pa artesà fet al forn de llenya , llaminadures ...
També hi havia animació ambulant a càrrec de dos personatges : l ’ Aiguader i en Carapan . yy