Internacionalment el prestigi de Xina va arribar al seu punt mes baix. La indemnització consumia la meitat del producte nacional i això debilitava la dinastia Qing.
Desprès de la firma del protocol Bòxer al 1901, les tropes van permaneixer allà. En tres anys la seva presencia va proclamar la guerra ruso-japonesa.
Elena Oana i Judith Sorroche
La ciutat de Fashoda, a la vora del Nil, en la intersecció de dues línies d'expansió, es converteix així en l'escenari de la confrontació anglofrancesa. Una texercit frances de 180 “tirailleurs”, o fusellers africans, amb unes tres dotzenes d'oficials europeus, va partir de Brazzaville, a la conca del riu Congo al maig de 1897, sota el comandament del major Jean-Baptiste Marchand amb ordre d'establir-se l'àrea de Fachoda i declarar protectorat de França. Un cop allà, els oficials francesos haurien d'esperar a dues expedicions militars sota comandament francès, que serien enviades com a reforç des de Djibouti, creuant Etiòpia.
Després de 14 mesos de sacrificada marxa creuant selves, pantans, i deserts, en el mateix centre d'Àfrica, l'expedició de Marchand va arribar a Fachoda, a la vora del Nil, el 10 de juliol de 1898, però no van trobar a l'expedició francesa que havia partit des de Djibouti. Aquesta columna, la "Expedició Bonchamps", no va arribar al seu destí ja que els clans d'Etiòpia es van negar a deixar-los creuar el seu territori. Ignorant aquesta situació, Marchand i els seus homes van establir un petit campament en Fashoda a l'espera d'una expedició que mai arribaria.
El 18 setembre 1898 Marchand i els seus homes van arribar amb una flota ben armada de canoners britànics que arribaven també a Fashoda, liderats pel comandant Horatio Kitchener. Un exèrcit conjunt de britànics i egipcis acabaven de derrotar les tropes del líder sudanès Abdallah Ibn Muhammad en la Batalla d'Omdurman i per tant els britànics s'havien dedicat a aquests mesos a reassegurar el seu domini sobre el Sudan, la qual cosa va comunicar Kitchener als oficials francesos, sol·licitant cortesament que l'expedició de Marchand es retiri. Tots dos bàndols es van atrinxerar en les seves posicions i van construir sengles campaments, ja que cap acceptava abandonar el terreny. Amb això, les tropes franceses sota ordre de Marchand van obrir foc contra el campament britànic en una escaramussa nocturna.
L'INCIDENT DE FASHODA
després de tres dies d’atrinxerament els francesos van guanyar terreny fins que es va produir una retirada en els navilis britànics de tot el restant de tropes britàniques, obrint el foc contra els francesos. La situació bèl·lica en el pla naval era favorable per complet per al Regne Unit, que comptava amb la marina de guerra millor armada del món mentre la flota de guerra francesa tenia una deficient organització i una menor potència en els seus vaixells. Certament l'exèrcit francès era llavors més nombrós i millor armat que el britànic, però aquest factor era d'escassa importància en cas d'una guerra colonial lluny de la metròpoli, on era indispensable comptar amb gran suport naval.
La superioritat naval britànica va ser considerada pels polítics francesos com un element dissuasiu molt important, la qual cosa va generar que el govern francès ordenés a les seves tropes la retirada el 3 de novembre de 1898, donant fi a l'incident. A més, el Cas Dreyfus generava més passions polítiques a la premsa de França que una llunyana pugna contra els britànics al Sudan; juntament amb això, diversos polítics francesos com el ministre d'afers exteriors Theopilé Delcassé, havien considerat que per als interessos de França era més convenient comptar amb suport de Gran Bretanya en cas de guerra amb Alemanya, i no desitjaven danyar una possible aliança només per causa d'un remot racó d'Àfrica on França havia arribat massa tard.
Bernat Aguiló Rovira
Lord Kitchener