LA GUERRA DELS BÒXERS
La rebelió dels bòxers
Els Bòxers constituïen una so-cietat secreta amb el fi de alliberar a Xina del “dimoni estranger”. Els bòxers compta-ven amb el suport de la empe-ratriu Dowager Tz’u Hsi en 1911. Als tres anys de la seua mort va sobrevindré la revolu-ció.
Al 1900, la sublevació contra els estrangers d’una secta xinesa anomenada Yi He Tuan ("Puños de justicia i concordia" o "Bòxers"): Va culminar amb un absolut desastre, va represen-tar el principi del fi per la dinas-tia Qing.
Xina estava submergida en una xenofòbia profundament arrai-gada. La societat secreta dels Bòxers reforçaven les seves campanyes jurant que mata-rien a tots els estrangers.
La creuada va ser instigada per Ci Xi, la emperatriu viuda que ostentava el poder des de 1898, varis governs van suportar la violenta resistència dels Bòxers.
Enfortits d’aquesta manera, els Bòxers van sacsejar el camp, van destruir les estacions de ferrocarrils i les línies de telègrafs, i finalment van matar a 321 estrangers i a milers de xinesos cristians.
El 21 de juny del 1900 la emperatriu, impulsada per el seu patriotisme va
declarar la guerra a totes les potencies Xines que interferien en la vida política Xina per interessos egoistes.
Els terminis del protocol Bòxer i el tracte de pau que va finalitzar amb la rebel•lió, van ser extremadament durs. Xina va ser condemnada a pagar 333 milions de dòlars; les tropes estrangeres van deixar guarnicions des de Pekín fins al mar. Els exàmens del servei civil van ser suspesos durant cinc anys: tres ocificials simpa-
titzants dels Bòxers van ser executats i un quart va ser empentat al suïcidi.
El Kaiser Guillermo II, un dels ministres havia sigut assasinat per els Bòxers, va proclamar triomfant << Nunca mas, ningun chino se atrevera a mirar con desden a un aleman.>>
CONFLICTES BÈL·LICS