1-David explica’m, com fou la teva infància?
-No vaig tindre la millor infància de totes, però en vaig tindre una fins els deu anys. Als deu vaig començar treballar en una fàbrica tèxtil durant unes dotze hores al dia, però al cap i a la fi, vaig conseguir matricularme al Charling Cross Hospital Medical School, on començà la meva carrera.
2-Quan vas començar a explorar Àfrica, que sentires?
-Em vaig sentir inferior en tots els sentits, era una persona tan petita en un lloc desconegut i tan gran, sense saber el que podies trobar, cada racó era un tresor que amagava un secret al seu interior.
3-Quan Henry Morton Stanley el trobà, perquè decidires no tornar a Angla-terra?
-Desde que hi he arribat, sempre he estat conscient de que aquest seria el meu destí i que és en aquestes terres on vull morir. A Anglaterra menyspre-uem tot allò que aquí té tant de valor. Així doncs, vaig decidir quedar-me, ja que aquí em sento com quelcom més.
4-Totes aquestes expedicions i aven-ventures valgueren la pena?
-Sí, tant com la meva vida.
-Bé, això és tot. Té quelcom a dir o per aportar-nos?
-Aniré a qualsevol part sempre que sigui cap endavant.
Marc Martínez Ramírez i Ayoub Choudna
16 de gener, 1873
El meu nom és Ronn Crew i avui tenim una entrevista amb David Livingstone a Chitambo(Sàmbia, Àfrica), patint ell de malària i ja agonitzant. David Living-stone, explorador, metge i missioner britànic; fou un home que recorreguè el sud d’Àfrica i hi féu la seva gran tro-balla: “las cascades Victòria”.
Viatjaré en “Gjøa”, un vaixell norueg, ja és prou per a aquesta entrevista tan important per al diari “Interconti-. Arribant a la nostra destinació, Bengue-la (Angola), aproximadamente en un mes. Allí anirem des de Benguela fins a Chitambo, que aproximadament dura-ria un altre mes.
27 de gener, 1873
El meu viatge comença al port de Trouville, on on anàvem jo i la tripulació del vaixell. Ho vaig passar fatal a bord del vaixell, però res no podia contra les meves ganes i il·lusions de conèixer al gran explorador David Livingstone. La tripulación desfè les veles i el el vaixell començà a moure’s mentres jo em despedia de la gent innocentement, sense saber els perills que m’espe-raven.
15 d’abril, 1873
A la fi, després de 80 dies de viatge, arribarem a Chitambo, on ens guiaren uns guies negres fins al poblat on jeia malalt David Livingstone. Vam trobar el poblat i vaig obrir la porta amb deli-cadesa i… allí estava, en una camilla amb tot de gent al seu voltant. Després de tant de tiemps, a la fiel vaig poder veure en entrar. Ell em mirà als ulls, les persones que s’arremolinaven al seu voltant anaren sortint de l’estança. Erem el gran doctor Livingston i jo, un simple periodista clandestí. Clavà la seva mirada en els meus ulls i susurrà en un mormoll: “Senta’t, home, tant de viatge t’haurà deixat les cames des-trossades.
Ell sabia per a què hi anava. em vaig presentar educadament i vaig co-mençar amb...
L’entrevista a David Livingstone
reportatge i entrevista
diari de viatge:
En busca de David Livinstone
David a Àfrica