lisme està suposat a representar una millora econòmica i, per conseqüent, del nivell de qualitat de vida dels seus habitants, el problema hauria d’estar resolt. Arribats a aquest punt, molts acostumen a pensar quelcom per l’estil: Per què, tot i ser un Gran Imperi i la principal potència mundial, la Gran Bretanya consta de tanta població amb salaris de subsistència? Hobson estableix una relació directa entre l’imperialisme i el baix poder adquisitiu de les masses, segons la que aquest últim fet no propicia el desenvolupament i evolució de la metròpolis, doncs l’economia ha de funcionar i mantindre’s en moviment. És aquí on entra un altre dels estudis de Hobson, qui ens revela que, tot i mantenir l’Imperi junt amb les seves colònies no és feina fàcil, de manera que hi havia pèrdues degut a l’Imperialisme. Però a la coalició Imperialista sí que li resulta beneficiós, i, és quan en aquest interés convergeixen múltiples membres pertanyents a les grans classes dirigents, que s’obté el recolzament i aprovació de la població sense que aquesta sigui conscient de les conseqüències. Aquest reduït grup de persones que acaparen el poder i vetllen únicament pel seu bé, enpren la seva posició en el sistema política per a promoure l’Imperialisme entre la població i així beneficiar-se’n, encara que per a la nació en general aquest no sigui realment beneficiós.
Donades totes aquestes dades, es pot arribar a la conclusió de que som objecte i mitjà del interessos d’un diminuti determinat sector de Gran Bretanya i que no es vetlla pel benefici del conjunt nació, sinó que el país es mou per interessos egoístes i les egòlatres finalitats del qui manen estan per sobre de les necessitats bàsiques del poble.
Ainoa Farnós Espuny i Laura Yu Salas Barri
Sobre l’Imperialisme a Gran Bretanya
SOBRE L’IMPERIALISME A GRAN BRETANYA:
BENEFICIA REALMENT L’IMPERIALISME AL POBLE, TAL COM SE’NS DIGUÈ EN EL SEU MOMENT?
És ben cert que, en aquests últims segles, l’Imperi Britànic s’ha trobat en un estat de constant creixement com a tal. Múltiples territoris han estat afegits a l’actualment extensa llista de patrimoni geogràfic de la Gran Bretanya.
A més, el 1846, gràcies a l’ex-primer ministre Sir Robert Peel, qui recolzà la campanya anti sistemes econòmico-comercials proteccionistes i afavorí el lliure comerç. Durant aquell període, es propagà un rumor que, aviat es convertí en el motiu principal que fou capaç de mobilitzar, a l’uníson, tant el proletariat com les noves classes industrials. Es deia que un comerç internacional equivaldria a un descens de preus, principalment, de cereals. És per això que els terratinents, qui es beneficiaven de la llei proteccionista , no eren gens partidaris del lliurecanvisme, doncs aquest suposaria un gran obstacle per al seu negoci. però no pogueren evitar la decisió de Peel i un sistema lliurecanvista s’instaurà a la Gran Bretanya. D’aquesta manera ha esdevingut la “Fàbrica del Món” i la seva economia encara ha crescut més.
Tot i així, hi ha un gran desnivell que diferencia les classes socials altes de les baixes, resultant això en uns excedents de capital i una qualitat de vida a un nivell fregant l’infrahumà, respecctivament. Segons uns recents estudis realitzats per John Atkinson Hobson, un economista anglès que, descontent amb aquest nivell de pobresa anglès davant les grans riqueses acumulades pels més enriquits d’Anglaterra, argumenta que l’Imperialisme hauri d’ajudar a anivellar aquesta gran desigualtat, però com que no hi ha cap sistema establert per a redistribuir la riquesa, el problema continua allí. De manera que uns amunteguen grans quantitats de capital que es manté immòbil i improductiu, mentre que molts altres a dures penes són capaços de cobrir les seves necessitats més primàries i sobreviuen com poden amb una qualitat de vida realment escassa. Hobson diu: “Per costosa que sigui, i per plena de perills que estigui, l’expansió imperial és necessària per a que la nostra nació segueixi existint i progressant”; així assumim que: "l'Impe-rialisme resulta, per tant, no una preferència, sinó una necessitat”. Doncs bé, ja que l’Imperia-
John Atkinso Hobson
SOCIETAT