Quin poder ets tu, que des de baix
has fet que em llevi de mala gana i lent
Des de llits de neu eterna?
No veus com de rígida i meravellosa edat,
Lluny, incapaç de suportar el fred intens,
Amb prou feines puc moure o treure l’alè?
Deixa’m, deixa’m congelar de nou fins la mort.
• Marin MARAIS
(París, França, 31 de maig de 1656 - 15 d’agost de 1728)
Violagambista i compositor, deixeble de Jean-Baptiste Lully i de Jean de Sainte-Colombe. El 1676
va ser contractat com a músic de la cort de Lluís XIV de França.
Us recomanem fragments de la pel·lícula Tous les matins du monde (1991), del director Alain
Corneau, on s’explica la història de la relació entre Monsieur de Sainte-Colombe, després de la
mort de la seva dona, i un jove músic, Marin Marais, que vol ser el seu deixeble per perfeccionar
l’ús de la viola.
6.- Folies d’Espagne
Tema amb variacions; el tema és un subjecte de 16 compassos. L’original és per a viola de
gamba, però el mateix Marais escriu que pot ser interpretat per orgue, tiorba, llaüt, clavecí, violí o
bé flauta.
La Folia (en el sentit de bogeria) és un tema viu, dinàmic i vibrant que, sobretot durant els segles
XVII i XVIII, va ser molt utilitzat arreu d’Europa com a base per compondre sèries de variacions. El
nom d’aquest gènere prové d’una dansa instrumental portuguesa del segle XVI que s’introdueix a
Espanya a través dels violistes.
• Diego ORTIZ
(Espanya, Toledo, 1510 - Itàlia, Nàpols, 1570)
Fou un compositor, gambista i teòric musical espanyol de l’època del Renaixement.
7.- Recercada II sobre passamezzo moderno
Polifonia de finals del Renaixement. El Tractat de gloses (d’ornaments musicals) de Diego Ortiz és
un llibre per a viola de gamba i clavicèmbal publicat el 1533 a Roma en dues versions, la
castellana i la italiana. El llibre té format apaïsat. Aquesta peça és per a tenors.
• Giovanni Battista PERGOLESI
(Itàlia, Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuol, 16 de març de 1736)
El seu pare era Andrea Draghi, però a ell li deien Pergolesi perquè el seu pare era natural de
Pergola, prop de Pesaro. El 1736, dos mesos abans de morir i ja malalt, retirat al convent dels
franciscans de Pozzuoli, va compondre una de les seves obres més conegudes, l’Stabat Mater per
a soprano, contralt, corda i orgue. Va tenir problemes de salut des de petit i va morir als 26 anys
malalt de tuberculosi.
44