Historia del Mercado de Tortosa LLIBRE+MERCAT+DE+TORTOSA+FINAL | Page 236

Probablemente no disponen de mas datos, pero por las noticias de la
presa tortosina de aquel tiempo, bien se deduce que nuestro Mercado, fue
una excepción de la regla, ya que no solamente construyó la cubierta de
hierro como estaba previsto, si no que, como arquitecto, reconstruyó la
obra de fábrica que se había hundido, mediante un proyecto nuevo,
diferente al que había sido subastado y aprobado por la superioridad.
Seguimos extractando:
La col·laboració entre arquitecte i tècnics era indispensable. Els arquitectes que
tingué Barcelona durant els darrers cinquanta anys del segle XIX van passar
per les classes que donava Torras i Guardiola, primer a l'Escola Especial de
Mestres d'Obres i després a l'Escola d'Arquitectura. No ha de estranyar, doncs,
que aquests arquitectes, ex deixebles de Torras i Guardiola, al mateix temps
que li manifesten un profund respecte i alta consideració professional, es
dirigiren a ell per demanar consell i per encarregar la part de ferro i estructures
metàl·liques de llurs obres.
Conclusión que ya habíamos llegado anteriormente, al leer la luminosa
noticia que el diario local "LA VOZ DEL PROGRESO" de 3 de Julio de
1887, absolutamente coincidente, que todos los arquitectos y maestros de
obra que había en Tortosa en aquel tiempo, habían sido discípulos de D.
Juan Torras.
Torras s’especialitzà en la construcció de jàsseres, i adoptà amb preferència la
forma de gelosia, poc usada fins aquell moment.
Joan Torras i Guardiola nasqué a San Andreu del Palomar, prop de Barcelona,
l'any 1827, fill d'un forner d'aquella població.
Començà estudis a la classe d'arquitectura de l'Escola de la Llotja, organitzats
per la Junta de Comerç de Barcelona. Els hagué de continuar a Madrid,
perquè a Barcelona no ha havia possibilitat d'acabar la carrera. El 1854 (als 27
anys) obtingué el títol d'arquitecte a la Reial Acadèmia San Fernando i tornà tot
seguit a Barcelona on començà a treballar. El seu interès per les
matemàtiques i per la resistència de materials el porten a donar classes de
mecànica i construcció a l'Escola de Mestres d'Obres de Barcelona el 1859.
Quant el 1875 es fundà l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, Joan Torras
esdevingué amb naturalitat catedràtic de mecànica de les construccions i
resistència de materials, i desprès d'hidràulica i les seves aplicacions. Un dels
auxiliars que tingué, al començament del sigle XX, fou l'arquitecte Josep Puig i
Cadafalch.
Els estudis tècnics el portaren a interessar-se pel ferro com a metall de
construcció. La seva introducció no fou fàcil en aquest sector. I això per dues
raons. La primera era que el ferro colat, el ferro de fosa, podia ser un metall
força trencadís si la fabricació tenia defectes. L’ensorrament d’un pont metàl·lic
no era pas un cas excepcional a l’Europa de la meitat del segle XIX. Quant
està a l’intemperie, l’oxidació afebleix l’estructura del ferro i pot arribar a cedir.
La segona era de caràcter estètic. Les arquitectes consideraven que el primer
que s’havia de fer amb una construcció metàl·lica era tapar el ferro, no tan sols
per evitar l’oxidació, sinó per ennoblir l’obra.
El primer monument que consagrà el ferro com a element arquitectònic fou la
torre que l’enginyer Eiffel aixecà a Paris el 1889 amb motiu de l’Exposició
Universal. La torra va ser molt criticada durant i després de la realització i
calgueren anys fins a ser plenament acceptada pels parisencs i per l’opinió
pública.
- 236 -