ENTREVISTA:MELCIOR
MUNTAL PLANELLA
Magda
Español
Raidó
Cap departament de Llengua i Literatura Castellana
•••
Ara que ens trobem
en plena
primavera fent-nos aquest regal de
llum i colors cada dia, a qui millor
que al nostre jardiner, Melcior
Muntal Planella, li podríem dedicar
la nostra entrevista per a GILI
MEGAZINE?
GILI MEGAZINE: Sr. Melcior,
veient-lo treballar al nostre camp
escolar, l’ imagino una persona
afortunada ja que, dient-ho d’ una
manera literària, té la sort de
“dialogar amb les plantes”. És així
realment?
del manteniment diari. Però la
satisfacció de la feina feta no triga a
aparèixer, quan dius “que bé que ha
quedat!”
GM: I aquest manteniment diari
d’un espai verd com el camp escolar,
quines feines requereix?
MM: Podem fer un calendari de
feines adequades per a cada època de
l’ any: esporgar a l´ hivern ; la
plantació, a la sortida de l’ hivern; l’
adobat, sistemàticament;
tractaments contra fongs i plagues,
males herbes ... , tot un seguit de
feines que fan la professió molt
dinàmica i variada.
MM: Agradable, agraïda i creativa. I
les tres qualitats van juntes, no es
podrien separar de cap manera, les
tres van en un mateix “pack”.
GM: Però deu de tenir també una
part lletja la feina ...
MM: Lletja no ho és mai. Ara, el lleig
pot ser la rutina, la part rutinària
MM: Jo diria que tot va junt, com
una simbiosi. És un luxe perquè avui
dia costa diners el manteniment,
però és una necessitat:
dóna
tranquil·litat, el color verd relaxa
tothom, dóna vida.
MM: Està clar que sí, sens dubte la
presència de la natura que ens
envolta fa la seva part.
GM: Estimar i respectar un jardí és
una lliçó de civisme que cal
aprendre?
GM: Com va néixer la seva afició per
la jardineria?
GM: Podria descriure la seva
professió amb tres adjectius?
GM: Poder gaudir d’ un espai verd
com el nostre
és un luxe o una
necessitat?
GM: És a dir que el contacte amb la
natura pot fer un bé o millorar les
persones, en aquest cas, alumnes i
docents del nostre Institut?
M E L C I O R M U N TA L :
Sí, d’
afortunat me’n considero per tenir la
sort de poder seguir tota l’ evolució
de les plantes: la primavera, quan
nosaltres la veiem amb els nostres
ulls, ella ja fa un mes que treballa per
dins, i m’ agrada ser conscient de tot
el procés.
MM: Sóc fill de pagès. Vaig estudiar
capacitació agrària perquè a casa hi
havia molta terra per conrear i molt
per a fer. En principi, havia de ser
únicament pagès, però aquest sector
nostre és difícil, i vaig tenir la sort de
trobar aquesta feina que m’agradava
i la vaig acceptar amb molta
motivació per treure-la endavant ja
que al camp escolar, fa més de vint
anys enrere, estava tot per fer, per
replantar i organitzar.
MM: L’ educació que reben, ben
segur, però a més, si es vol que tot
estigui correcte, els alumnes han de
veure que un desperfecte es reposa
al moment. És important que se n'
adonin.
GM: Quan està especialment satisfet
amb l’ aspecte del seu jardí?
MM: Quan està net i endreçat , i els
alumnes aquí hi tenen molt a veure.
Afortunadament,
solen respectar
cada vegada més. Valoren l’ estat net
de l' espai verd, però al principi no
era així, els alumnes han anat
prenent consciència al llarg
d’aquests anys i, ara mateix, no se
solen produir destrosses.
GM: I què creu que ha contribuït a
aquesta millora?
MM: I tant. Cal ensenyar a estimar
el que ens envolta. M’agrada viatjar i
fa goig veure la relació de la gent
amb els jardins a diferents països. A
Londres, per exemple, tenen un
jardins naturals, els arbres agafen
ells sols la forma quasi sense
esporgar-los, traient només les
branques mortes o que fan nosa, el
mínim. En canvi, a França els
agraden els jardins més treballats,
luxosos, donen formes antinaturals
als arbres, un altre concepte
totalment diferent. I a les colònies
franceses, igual. Però la gent en té
molta cura.
GM: I quin és el seu jardí perfecte?
MM: Jo sóc partidari de les formes
naturals i del jardí sostenible,
mediterrani -el nostre-, amb plantes
que necessitin poca aigua i d' acord
amb el nostre clima i recursos. Amb
aquests dos principis es poden fer
també composicions amb la