Una mica de tot
Dolores Garcia Giménez
La obra en el original en gallego, As
Professora de Llengua i Literatura
Castellana
voces baixas, ha sido traducida por
el propio escritor al castellano. Son
doscientas páginas divididas en 22
pequeños capítulos con un título que
avanza alguno de los temas que
destacarán en él.
•••
Volem recomanar un llibre i
una pel·lícula que han estat
interessants en aquest 2014
La prosa es bella y muy sugerente:
“Aquélla sí que era una nave, nuestra
casa colgada del monte. El viento
silbando en la armónica del alero del
tejado, los destellos de la luz del faro
lamiendo la oscuridad. Efectos
especiales del exterior que se
mezclaban con la sugestión de la
radio. Estábamos dentro y fuera.
También las voces radiofónicas, las
intermitencias, formaban parte de la
naturaleza. La vida tenía voluntad de
cuento...” (p. 19)
LAS VOCES BAJAS, MANUEL
RIVAS
Hace aproximadamente un año,
acabé de leer "Las voces bajas" de
Manuel Rivas. No pudo salir mi
valoración del libro entonces (revista
nº 3) porque se dio prioridad a una
encuesta sobre los libros que habían
sido los preferidos del Sant Jordi
2013. Posteriormente, en la primera
revista de este curso 2013/14 me
urgió hablar de una novela,
Intemperie,
que me había
impactado al inicio del verano, pero
ahora no puedo dejar pasar el
escribir sobre este libro: poesía pura
sin ser poesía.
Siempre me han gustado los relatos y
novelas de Manuel Rivas (A Coruña,
1957). Las historias que narra y la
manera que tiene de contarlas están
llenas de lirismo y producen emoción
intensa.
Esta vez, en Las voces bajas, a modo
de autobiografía, Rivas va
recordando episodios de su vida:
anécdotas y sentimientos infantiles,
sus primeras experiencias
periodísticas, su entrada en el
m u n d o d e l a e s c r i t u r a y. . .
especialmente, nos habla de su
hermana María... La obra incluye, de
tanto en tanto, fotografías del álbum
familiar.
No puedo desvelar nada más. Es hora
de que quienes se animen a leerla
puedan gozar y reflexionar a placer.
CINEMA
una obra escrita en la seva joventut,
però desprès només ha fet carrera
com a crític literari d’una revista
cultural. Tanmateix viu recordant el
seu primer, i probablement únic,
amor. Entre tant, els dies passen
organitzant i assistint a festes,
tertúlies i converses a la terrassa del
seu apartament, que és a tocar
(quasi amb els dits) del Coliseu, i
anant de dona en dona.
Roma, els seus habitants, la seva
arquitectura, la música (la sacra i la
profana). Un homenatge a diversos
directors de cinema, especialment
Fellini, però també, Ettore Scola,
Ferreri, Monicelli...I mencions a
literats com ara el Céline de “El
viatge del Fi de la nit”, o Flaubert i el
seu sentit del no res.
El no res o tot. La pel·lícula ho és tot.
D’una gran bellesa. “La Grande
Bellezza” una gran pel·lícula2.
Fitxa tècnica:
Director: Paolo Sorrentino
Guió: Paolo Sorrentino i Umberto
Contarello
Productors: Nicola Giulanio,
Francesca Cima
C o p r o d u c t o r s : Fa b i o C o n ve s i ,
Jérome Seydoux
Música: Lele Marchitelli
Fotografia: Luca Bigazzi
Muntatge: Cristiano Travaglioli
Fitxa artística:
Jep Gambardella: Toni Servillo
Romano: Carlo Verdone
______________________
Com cada any, els primers dies de
març,els Oscar de Hollywood1 han
estat entregats i haurà hagut
opinions per a tots els gustos vers els
premiats. Voldríem parlar en aquesta
secció de la premiada en l’apartat de
millor “pel·lícula de parla no
anglesa”: la italo-francesa: “LA
GR ANDE BELLEZZA”, de Paolo
Sorrentino.
És una pel·lícula per adults i ens
explica la Roma actual des de la
perspectiva del seu protagonista, en
Jep Gambardella un periodista i
escriptor que viu la vida d’una
manera contemplativa i una mica
desencantada. Va tindre èxit amb
1
Gravity d’ Alfonso Cuarón: 7 (Millor director,
Fotografia, barreja de so, muntatge, edició de so,
efectes especials, banda sonora)
12 years a slave de Steve McQueen: 3 (millor pel·lícula,
actriu secundària - Lupita Myong’o- i Guió adaptat –
John Ridley.
Dallas Buyers Club: 3 (Millor actor –Matthew
McConaughey- Millor actor secundari – Jare