17. Le temps de cerises
ANTOINE RENARD
Le temps des cerises és una cançó emblemàtica de l’esquerra francesa que es cantava en aquella
època als cabarets de París que freqüentava Picasso.
Segons la Viquipèdia, «les cireres evoquen diferents coses. D'una part, recorden, pel color, la
sang i la bandera vermella, lligats entre altres a la comuna, cosa que fa que la cançó continuï
encara ara associada a la idea de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l'opressió.
D'altra banda, les cireres remeten al sucre i a l'estiu, i per tant a un context alegre i fins i tot festiu.
Així la cançó vehicula una certa nostàlgia i una certa idea d'alegria popular».
•
Elements musicals: melodia acompanyada, pulsació, veu humana (masculina a l’àudio i
femenina al concert).
• Materials: aquesta activitat no necessita material.
• Proposta inicial: ens col·loquem en rotllana drets. En sonar la música, seguim la pulsació
amb el cos i ballem. En sentir la veu, aturem el moviment dels peus i anem movent les
mans amb els palmells ben oberts mirant endavant, dibuixant la melodia (molt
probablement mourem tot el tronc). Quan s’acaba la intervenció de la veu, reprenem el
moviment de tot el cos i deixem descansar els braços. De seguida torna a intervenir la veu,
i, coincidint amb el temps fort al segon 59, comencem a picar de mans a un costat i a l’altre
seguint la pulsació. En el moment que sona només l’acompanyament, ballem lliurement
per l’espai. A mesura que s’acosta el minut 2.26, en què torna a intervenir la veu, ens
anem col·locant a lloc per tornar a picar la pulsació a un costat i a l’altre. En els últims
segons de la cançó tant el volum com la velocitat comencen a disminuir indicant que
s’acaba. En conseqüència, anirem disminuint nosaltres també la intensitat i el tempo amb
què piquem de mans.
I)
A mesura que creiem que els infants ho poden fer, els demanem que, per parelles,
creïn una seqüència de quatre o vuit pulsacions amb les mans (per exemple: piquem
Dossier pedagògic Pica-so