La seva vida personal és digna d ’ una novel · la romàntica , plena d ’ amors no correspostos i amb una sordesa , que al final dels seus dies li va impedir sentir la seva pròpia música , i només li va permetre fer ressonar en la imaginació i dins del cap . Mai no va gaudir d ’ un càrrec oficial com a músic i es va lamentar sovint de la seva pobresa , de vegades exagerada .
Simfonia núm . 5 en do menor , Op . 67
Estrenada el 22 de desembre de 1808 al Theater an der Wien , els seus quatre primers cops rítmics són ja una fita i un referent conegut per tothom , sigui aficionat a la música o no .
Aquests cops imprimeixen un caràcter tràgic i descarnat a tota la partitura . Aquest motiu es va repetint durant tota l ’ obra amb aparicions importants , encara que estigui modificat ; i és que la trucada del destí pica a la porta de Beethoven .
L ’ obra , escrita en un fosc do menor , conclou en la radiant i lluminosa tonalitat de Do major ; és en aquest moment que , per primer cop en tota l ’ obra , apareixen el flautí , el contrafagot i els tres trombons per donar al moviment una sonoritat plena i joiosa que es mantindrà fins l ’ últim acord . Beethoven , a la fi , venç al seu destí .
Aquest motiu rítmic principal coincideix amb la lletra v del codi Morse , que en les transmissions durant la Segona Guerra Mundial es feia servir com a sinònim de Victòria .
Simfonia núm . 6 en Fa major , Op . 68 « Pastoral » Acabada el 1808 , es va estrenar el 22 de desembre al Theater an der Wien amb la cinquena .
És una de les poques obres programàtiques que va escriure Beethoven , és per això que el mateix compositor la va subtitular Records d ’ una vida camperola i envoltada de natura .
Aquesta simfonia ens mostra l ’ altra cara de Beethoven : desenfadada i optimista . Beethoven mateix la va descriure com « més una expressió de sentiments que una pintura ». Tot i aquestes paraules , el caràcter descriptiu de l ’ obra és indubtable , i es referma si verifiquem cada un dels títols dels cinc moviments que la componen , un més dels que contenen les simfonies tradicionals .
Són : 1r moviment : allegro ma non troppo . Despertar d ’ afables sentiments en arribar al camp .
Aquest primer moviment fa servir una melodia popular de Bohèmia com a motiu principal . Això li dona un encant deliciós que anirà augmentant a mesura que es desenvolupi el discurs musical . Si bé a cinquena Beethoven s ’ apartava de les melodies per fer aparèixer els motius senzills de caràcter rítmic , en aquest cas la riquesa melòdica arriba a cotes sense comparació amb altres composicions del mestre .
2n moviment : andante molto mosso . Escena al costat del rierol .
Una petita joia de subtilíssima inspiració en la qual el compositor fa sonar els cants d ’ un rossinyol en la flauta , d ’ una guatlla a l ’ oboè i d ’ un cucut al clarinet .
Els tres moviments següents s ’ encadenen sense solució de continuïtat . 3r moviment : allegro . Animada reunió de camperols .
El primer és una festa , una dansa rústica en la qual ressonen els ecos de la música popular alemanya .
4t moviment : allegro . Trons , tempesta .
Dossier pedagògic Zoom