El 1745 , amb seixanta-dos anys , va escriure una comèdia-ballet amb llibret , aquest cop sí , de Voltaire : La princese de Navarre .
Va seguir component i teoritzant fins a la seva mort . La darrera obra , escrita amb més de vuitanta anys , va ser Les Boréades . Composta el 1759 , no es va estrenar , en versió escenogràfica sencera , fins al 1982 . És una òpera molt poc representada , sembla ser que per la complexitat musical que té .
Tres sentències que ens ajuden a conèixer i a comprendre Rameau : - « L ’ autèntica música és el llenguatge del cor »
Code de musique pratique chapitre VII article 14 - « És l ’ ànima qui ha de parlar de música »
Code de musique pratique chapitre XIV - « Provo d ’ amagar l ’ art amb el mateix art »
Carta de Rameau a Houdar de la Mote
Eduard Toldrà i Soler ( 7 d ’ abril de 1895 , Vilanova i la Geltrú – 31 de maig de 1962 , Barcelona )
Destacat compositor noucentista , l ’ hem de situar al costat de músics com Lluís Millet , Enric Granados , Pau Casals ... o pedagogs com Joan Llongueres , tots ells noucentistes en la vessant més àmplia del terme , allunyats d ’ estereotips centreeuropeus i molt propers a la cultura catalana i al Mediterrani . El Noucentisme és un moviment lluminós , amant d ’ espais oberts , de converses intel · lectuals que cercaven l ’ intercanvi d ’ idees , espiritual , amant de l ’ art i la cultura ... Toldrà és considerat una de les figures més importants de la música catalana de mitjans del segle XX , i la seva tasca com a fundador i director de l ’ Orquestra Municipal de Barcelona va ser molt reconeguda .
En homenatge a aquest gran músic , la Generalitat de Catalunya instaurà el 1982 el Premi Eduard Toldrà , de caràcter anual , per a composicions per a una veu solista i quartet de corda i basades en textos originals en llengua catalana .
Va estudiar amb el mestre Lluís Millet , entre altres professors i des de ben jove va actuar amb l ’ orquestra del Palau de Belles Arts de Barcelona i al Teatre Còmic , al Paral · lel . El 1912 , amb només disset anys , va guanyar el premi extraordinari de violí de l ’ Escola Municipal de Música amb el Concert per a violí núm . 2 de Max Bruch .
El 1941 se li va oferir la direcció de l ’ Orquestra Nacional de Espanya , càrrec que va refusar . L ’ any següent , però , el va acceptar .
Ludwig van Beethoven ( 16 de desembre de 1770 , Bonn , Alemanya – 26 de març de 1827 , Viena , Àustria )
Rabassut , esquerp , amb la cara picada per la verola , no dominava l ’ art de la conversa i tampoc tenia do de gents . Beethoven no va gaudir mai dels atractius de Haydn ni de la despreocupació de Mozart . Això no obstant , el seu sentimentalisme el convertirà en un dels compositors romàntics més considerats i influents en la història de la música .
Dossier pedagògic Zoom