músics quan en l ’ execució de la peça deixen d ’ anar alhora . Un bon exemple és “ La catalana ” de Tato García , que interpreta juntament amb Peret Reyes :
https :// youtu . be / vvcL2s0PhE4 .
MÚSICA POPULAR I PARTICIPATIVA
La participació i la interpretació col · lectiva són pràctiques comuns a moltes músiques , I en les músiques anomenades populars són claus per entendre la seva funció social . Per això els patrons musicals acostumen a ser relativament senzills i recurrents , de manera que siguin fàcils de reconèixer i d ’ executar , i per tant la pràctica musical estigui més a l ’ abast de tothom . També hi ajuden les connexions sonores amb d ’ altres estils i repertoris , que faciliten l ’ apropament de persones amb bagatges musicals diversos . En la rumba catalana trobem diversos recursos i característiques que van en aquesta direcció , com són :
�
�
La rumba com a patró d ’ interpretació . Els patrons rítmics de la rumba catalana no només serveixen per a les peces musicals composades com a rumbes . També és habitual prendre cançons d ’ altres estils i tocar-les “ per rumba ”, és a dir mitjançant els patrons rumbers . Això fa de la rumba catalana un patró d ’ interpretació , o sigui una forma musical que permet l ’ apropiació de repertoris diversos . Hi ha molts altres estils de música popular que també funcionen d ’ aquesta manera . Val a dir però que la rumba catalana també compta amb un ampli repertori de composicions originals , i noms com Gato Pérez , Chango o Pep Lladó són dels autors més prolífics .
El popurri o medley com a forma musical recurrent . El popurri o medley és una peça musical feta de fragments de cançons diverses , així com d ’ elements improvisats , sobre un patró harmònic comú . Al contrari que els models de la cançó pop o de la composició musical clàssica , els popurris sovint es creen sobre la marxa , mentre es toca , la qual cosa fa que la seva durada i el seu contingut siguin molt flexibles . Això permet una adaptació in situ a situacions socials dinàmiques , i obre les portes tant a la participació com a l ’ aprenentatge col · lectius . Per aquesta raó és una forma musical habitual en les músiques populars . En ocasions algunes cançons s ’ han creat a partir de popurris que algú ha enregistrat i han quedat així fixades , com és el cas de “ Marcha ,
Dossier pedagògic Vine a cantar Rumba ...