catalana . No obstant , hi ha d ’ altres instruments que també s ’ associen a aquesta música , com són les palmes o els bongos .
Picar de mans rítmicament és comú a moltes músiques populars i s ’ utilitza en el flamenc , sobretot amb la funció de portar el compàs . En les primeres formacions rumberes dels anys 60 , hi havia una parella de músics anomenats “ palmeros ” i dedicats a les palmes , les veus i els crits o “ jaleos ”, que feien la funció de base rítmica . Avui en dia gairebé cap grup de rumba catalana duu palmeros , si bé molts artistes les utilitzen a la gravacions .
A més de les veus , l ’ instrument que sovint s ’ invoca per completar la instrumentació essencial de la rumba catalana és el bongo . Es tracta d ’ un instrument d ’ importació cubana , per al qual ben aviat hi va haver instrumentistes gitanocatalans . Segueix en la línia d ’ instruments portàtils i dóna encara més riquesa rítmica a les peces . Cal pensar que el model de la rumba catalana primigènia eren les orquestres anomenades “ tropicals ”, el mambo i altres fórmules llatines de moda caracteritzades per nodrides seccions rítmiques .
Aquesta insistència en les singularitats rítmiques de la rumba catalana segueix amb la identificació dels patrons rítmics considerats característics , que corresponen a cada un dels instruments esmentats : guitarra ( l ’ anomenat “ ventilador ”); bongo ( patró anomenat “ martell ”); i palmes ( patró de “ palmes seguides ” i diversos patrons de “ palmes lentes ”). Entre els patrons de “ palmes lentes ” hi ha l ’ anomenat “ tumbao ”, procedent de la música cubana , i que en la rumba catalana també poden executar el baix , el cajón , o el piano , segons convingui . I és que aquests i altres instruments són presents a les formacions i enregistraments rumberos sovint des dels inicis , malgrat que ningú els esmenti com a característics . De fet , històricament l ’ austeritat instrumental de la rumba tenia a veure amb l ’ economia de mitjans , la disponibilitat dels instruments i dels instrumentistes . Per això en molts enregistraments inicials podem sentir vocalistes interpretant amb la veu línies melòdiques pensades per a instruments de vent , com és el cas de la versió de “ Sarandonga ” del Pescadilla (
https :// youtu . be /_ LVHQa3KmTk ) o “ Levántate ” del mateix intèrpret (
https :// youtu . be / 7vVIKmBYTlw ).
Per últim , és important destacar un altre element rítmic com són les marques o breaks . Les peces de rumba catalana estan habitualment farcides de breus cops rítmics i silencis , que tots els instruments executen alhora , i que serveixen per estructurar les cançons , per ornamentar , i fins i tot per recuperar la sincronia dels
Dossier pedagògic Vine a cantar Rumba ...