I tant ! Per sort , no paro . Toco estils diferents , projectes diferents , instruments diferents ... Fins i tot he tornat a cantar ! Fent coses tant diverses te n ’ adones de la importància que té la música en àmbits diferents i de les utilitats que pot tenir : per ballar , per escoltar , per ajudar en projectes d ’ integració ... A part de fer les meves pròpies cançons , acompanyo d ’ altres artistes i també formo part de grups ben diversos : trios , quartets , big-bands ...
Veig que no cal ser negre per tocar reggae ... No , és clar ! Encara que els jamaicans venen d ’ una tradició autènticament negra , amb una connexió directa amb l ’ Àfrica , d ’ on van ser deportats els seus rebesavis durant l ’ època de l ’ esclavatge , la meitat de les seves influències musicals són europees i nordamericanes . Jamaica va ser colònia anglesa fins el 1962 i això es nota molt . Tant l ’ ska com el reggae són una suma del món negre i el món blanc . Potser sí que nosaltres ho toquem d ’ una manera més “ blanca ”, però el que fem és reggae i estem encantats de fer-ne !
I tampoc cal ser rastafari ... De fet , Bob Marley no ho era al començament . Poc a poc va anar abraçant les creences dels rastafaris fins a convertir-se en el principal propagador d ’ aquesta manera d ’ entendre la vida , però el reggae és un estil que neix sense estar lligat al rastafarisme . Els seus últims discs sí que tenen una base molt religiosa , però pensa que la carrera musical de Marley va començar amb l ’ ska , una música que és principalment ballable i festiva .
Quines cançons t ’ agraden més ? Això és molt difícil de dir : m ’ agrada molt la primera etapa de Bob Marley , el que es coneix com a early years , els primers discs on les seves lletres són més lleugeres , on parla de l ’ amor i no tant de la política . Però després , quan va anar a Anglaterra a gravar amb el productor Chris Blackwell , també m ’ agrada molt . Blackwell va ser el que va internacionalitzar la música reggae , el que va fer anar Marley per tot el món . Alguns van criticar-ho perquè van considerar que havia perdut autenticitat , però el mateix Marley va defensar aquest opció i gràcies a això avui dia el coneixem tots . Finalment , els darrers discos són més filosòfics , amb lletres molt religioses , però també m ’ agraden . Em sembla que la meva resposta és : de Bob Marley , m ’ agrada tot !
El grup amb el que toques es diu Bufalo Soldiers ... Sí : és per una cançó de Bob Marley titulada així i publicada pòstumament ( el 1983 ) que parla d ’ un soldat americà , negre , amb rastes , i ens recorda que ha estat portat des de l ’ Àfrica i que lluita per la supervivència . Tota una declaració de principis de la lluita de la raça negra per tirar endavant . Bob Marley va gravar més de 100 cançons , però les que hem triat per a aquest projecte formen part del disc recopilatori Legend que es va publicar l ’ any 1984 i que conté els 14 temes més famosos : No woman no cry , Get up Stand up , One love , etc .