4. Els nostres artistes: Adrià Plana, líder dels Bufalo Soldiers
4. Els nostres artistes: Adrià Plana, líder dels Bufalo Soldiers
“ Em dic Adrià Plana, toco la guitarra i em sorprèn que Bob Marley encara moli tant!”
Adrià Plana va néixer a Tona( prop de Vic) fa 27 anys. De jovenet va estudiar violí i piano, però aviat es va dedicar a la guitarra. Es va graduar en guitarra elèctrica i música moderna a l’ Escola Superior de Música de Catalunya i lidera diferents projectes musicals que van del jazz a la cançó d’ autor, passant per orquestres, teatre musical o música d’ arrel caribenya. Actualment toca amb la The Gramophons All Stras Big Band, amb artistes com la Judith Neddermann o la Clara Peya, amb el seu propi grup de jazz i amb els Bufalo Soldiers, amb els que recrea el repertori del mític Bob Marley.
I amb la quantitat de coses diferents que fas, què hi pinta Bob Marley? Doncs hi pinta molt! El meu treball de final de carrera va ser sobre Bob Marley, un cantant que sempre m’ ha agradat molt. Marley va morir l’ any 1981, molt abans que jo nasqués, i em sorpèn que encara ara moli tant, que tingui tants seguidors i que els adolescents, quan el descobreixen, s’ hi enganxin i cantin les seves cançons. No hi ha dubte que Marley és conegut arreu del món, però hi ha molts llocs de l’ Àfrica on és molt més conegut que no pas els Beatles!
Quan el vas descobrir? A casa dels meus pares hi havia molts discs de vinil i el meu germà gran no parava de punxar-los: Led Zeppelin, Deep Purple, jazz... i també Bob Marley. Aleshores jo no entenia les lletres, però m’ agradava molt aquell ritme i la manera de cantar; amb aquell aroma que m’ arribava ja sospitava que aquell tipus deia coses guapes, que hi deixava la pell en cada cançó. Anys després vaig descobrir tot el món de les lletres de Bob Marley quan parla de raça, de religió, de política, de pau... A vegades, per ser un ritme tant caribeny i optimista, sorprèn que hi hagi lletres una mica fosques.
Explica’ ns això del projecte de final de carrera sobre Bob Marley. Durant la carrera vaig tenir molt bons professors( com Dani Pérez, David Xirgu o Jordi Rossy) i vaig aprendre molt, però en faltava alguna cosa que em fes vibrar de debò, que em ressonés per dintre, i vaig decidir recuperar la meva passió per les cançons de Marley: vaig formar un sextet( bateria, contrabaix, guitarra, trompeta, saxo alt i cantant) i vaig reinterpretar algun dels seus temes, els vaig donar la volta, alguns amb aroma de reggae, d’ altres més jazz, d’ altres més free-jazz, alguns molt orgànics( escriure poc i tocar molt)... Al final, fins i tot vaig poder enregistrar-ho en un CD,“ Robert Nesta Songs”, que va rebre el Premi al Millor disc de Jazz de l’ any 2013. Va ser un bonic regal després de tant d’ esforç!
Actualment, a més del projecte sobre Bob Marley, fas moltes coses més...