13 . « Dansa del diable », d ’ Història d ’ un soldat ÍGOR STRAVINSKI
Aquesta obra teatral per ser « llegida , tocada i ballada » s ’ estrena el 1918 . El llibret , de Charles- Ferdinand Ramuz , està basat en un conte popular rus en què un soldat dóna el seu violí ( metàfora de l ’ ànima ) al diable a canvi d ’ un llibre que prediu el futur . A la peça escollida , el soldat protagonista ha recuperat momentàniament el violí i interpreta una melodia frenètica que fa ballar el diable sense parar , i per tant no li pot tornar a prendre el violí . Al final , la música fa caure el diable a terra extenuat . Picasso i Stravinski van coincidir a principis del segle vint a París , van tenir una bona amistat i una col · laboració fructífera .
• Elements musicals : pulsació , intensitat , plans sonors .
• Materials : una tela gran de color vermell ( que representa el diable ) i una bola de paper de diari .
• Proposta inicial : drets , agafem la tela envoltant-la . Tingueu en compte que la tela ha de ser prou gran perquè tots els infants del grup hi puguin cabre . Una altra possibilitat és tenir més teles , tot i que no és recomanable en les primeres audicions . És preferible , per començar , fer-ho amb la meitat del grup una vegada i repetir-ho amb l ’ altra .
En començar a sonar la música , movem els canells seguint la pulsació i en conseqüència movem la tela . L ’ energia de la música provoca que aquest moviment de canells vagi acompanyat de moviment de genolls , malucs , i altres parts del cos ( recordem que aquesta música està creada per fer que el diable no deixi de ballar !). Hi ha dos moments en què la intensitat baixa ( del 0:33 al 0:45 , i del 1:05 al 1:14 ). Coincidint amb aquests moments , ens ajupirem i seguirem movent la tela més suaument per sobre del cap . Ens tornarem a posar dempeus al 1:15 i sacsejarem molt fort la tela ; i , coincidint amb el final , la llançarem enlaire i la deixarem caure .
I )
Una vegada els infants s ’ han familiaritzat amb l ’ audició , i en funció de les seves capacitats , afegirem un element lúdic a la proposta . Quan tots tinguem agafada la tela , deixarem al centre una bola de paper de diari i procurarem que , fent la mateixa proposta inicial , no ens caigui . Es tracta de mesurar la força amb què fem el moviment i de ser capaços de no deixar-la caure si ve cap al nostre costat . Segons el material de la tela , pot ser molt difícil que no ens caigui la bola de paper , així que podem provar de col · locarhi altres objectes , com plomes , fulles , una imatge plastificada del diable , etc .
Dossier pedagògic Pica-so