l ’ acompanya és l ’ element que permet produir en el xerrac el so que desitgem obtenir . El fantasma ens suggereix la similitud del so del instrument amb el so que associem als fantasmes i , a la vegada , ens recorda la presentació misteriosa que el músic fa d ’ aquest instrument . ( La flauta màgica - Dies bildnis ist bezaubernd schön )
7 . Una mare fantasma bressolant el xerrac : en l ’ escena veiem la cantant que simula tenir un nen en braços que bressola tot cantant , i de nou el instrument que segueix tenint protagonisme és el xerrac . Aquí hem volgut traspassar aquests papers de l ’ escena a la mare fantasma ( cantant ) i al xerrac ( nen ), relacionant els elements que coneixem de la imatge anterior ( n . 6 ).
( La flauta màgica - Wie stark ist nicht )
8 . Imatge del nen Mozart adormit , amb la imatge d ’ un gall cantant : la cançó del gall en el concert fa adormir els nostres músics , i aquí fa adormir el Mozart petit . Així ens apropem a la idea que tractant-se d ’ una cançó popular alemanya , va ser un dels temes populars que de petit va sentir sovint cantar a casa seva .
Variacions sobre el tema Ah , vous dirai-je , maman - El gall Quiquiriquic
9 . El clarinet baix fa “ equilibris ” amb un tucà que fa sonar una flauta d ’ èmbol : en aquesta obra la melodia presenta un canvi on els músics barregen les seves improvisacions jazzístiques , amb la producció de sons que imiten ocells , animals i sorolls de la selva , sense perdre en tot moment l ’ ajut dels sons greus del clarinet baix . La relació del tucà i la flauta d ’ èmbol té un doble joc , recordar els sons improvisats i el instrument de joguina que toca la cantant : una flauta d ’ èmbol amb cos de tucà .
Petita serenata nocturna ( Eine kleine nachtmusik ). - Rondeau ( Allegro )
10 . Dos ninots d ’ una caixa de música , subjecten el violí , l ’ acordió i el baglamás : representa els tres instruments que veiem en escena i la representació de ninots de caixa de música que escenifiquen els músics .
Minuet en fa major