4
La dimensió educativa d ’ aquest projecte va començar , doncs , molt abans de definir el programa del concert i les propostes de treball a l ’ aula . Perquè confeccionar el programa i les propostes de treball d ’ aquest concert educatiu ha estat una experiència educativa en si mateixa per a aquests joves , ja que ells n ’ han estat els factòtums . Al llarg de prop d ’ un any , en diverses trobades trimestrals , aquests joves han escoltat algunes obres del repertori , han estat atents als suggeriments del director d ’ orquestra , s ’ han implicat en la proposta escènica i han donat idees sobre com — si tornessin a les aules de secundària — voldrien preparar aquest concert a classe .
Per això ens sembla molt rellevant que , abans de desenvolupar les activitats o les propostes de treball que us plantegem , els vostres alumnes coneguin una mica els detalls de quin ha estat el procés especial de creació d ’ aquest concert . I que pensin que les persones que han decidit les obres que s ’ hi escoltaran i les activitats que us suggerim podrien haver estat ells mateixos . Mai fins ara en la trajectòria de L ’ Auditori ( i comptades vegades en altres projectes educatius ), un concert per a joves ha estat dissenyat per gent tan jove , només tres o quatre anys més gran que el públic al qual va destinat . I això és un fet que s ’ ha de posar en relleu , convidant , si s ’ escau , els vostres alumnes a poder formar part de futurs projectes com aquest .
Programar un concert
Després d ’ escoltar diverses obres , els joves programadors s ’ han adonat que programar un concert no és posar una obra al costat de l ’ altra . I s ’ han adonat que cal tenir en compte tota una sèrie de factors i de condicionants que mai no s ’ havien plantejat abans . Aquí n ’ enumerem només uns quants :
1 . La plantilla d ’ instrumentistes , que ha de ser similar per a totes les obres per tal d ’ aprofitar recursos . És a dir , no seria òptim programar una obra per a banda , una altra per a quartet de corda , una altra per a conjunt de percussió , una altra per a piano i una altra per a orquestra simfònica en un mateix concert .
2 . Les dimensions de la plantilla , que ha de cabre a l ’ escenari de la sala de concert , en aquest cas la Sala 2 de L ’ Auditori .
3 . El ritme del concert , finalment diferent del que d ’ entrada havien plantejat els joves . Inicialment ells van proposar un llistat d ’ obres molt « canyeres » que haurien acabat esgotant els músics i els oients . Cal plantejar un recorregut que — de manera anàloga al que passa en les pròpies obres musicals i en la majoria de processos naturals —, tingui moments alternats de tensió i de distensió .
4 . La presència de solistes o no , perquè això implica un treball extra del director amb l ’ intèrpret , pot suposar problemes d ’ agenda i , a més , pot encarir el projecte .
5 . L ’ accessibilitat a les obres que es programen , ja que , de vegades , cal un lloguer de partitures que , en el cas d ’ algunes obres contemporànies , pot ser complex .
I , a més de tot això , cal que el programa tingui una certa coherència . Perquè és interessant que — a banda de tenir moments de tensió i de distensió , i a banda de comptar amb plantilles instrumentals anàlogues — les obres interpretades plantegin un recorregut temàtic , estilístic , etc ., i no siguin senzillament un poti-poti fet « sense ordre ni concert ».
Tenint tot això en compte , va arribar el moment de la tria . I el primer element que va voler deixar clar el director d ’ orquestra ( en Francesc Prat ) a l ’ hora de confeccionar el programa amb els joves era el fet que el gust no és un criteri de programació . No s ’ hi val a entaforar en 50 minuts de rellotge algunes de les partitures que ens agraden sense més motiu que aquest . Perquè sovint , el que ens agrada no es fonamenta sobre res gaire substancial que pugui traspassar la nostra
Dossier pedagògic : Clàssicament joves