31
Professorat Per saber-ne més
Una mica de …
Més sobre ... l ’ orquestra
Naixement i evolució de l ’ orquestra simfònica
La paraula grega orkhestra indicava l ’ espai que , a l ’ amfiteatre grec , ocupaven el cor i els músics davant l ’ escenari . Al segle XVI , amb el naixement de l ’ òpera , s ’ anomenà “ orquestra ” l ’ espai on es posaven els músics que acompanyaven els cantants . No va ser fins més endavant que aquest terme va donar nom al mateix conjunt instrumental i , habitualment , es fa servir per determinar una agrupació amb un cert nombre d ’ instruments .
Amb l ’ arribada del Classicisme es crea el que podem considerar l ’ orquestra simfònica actual , amb violins , violes , violoncels , contrabaixos , i també flautes , oboès , clarinets , fagots , etc . Progressivament s ’ hi incorporen nous instruments que milloren els existents ; aquest procés es fa a partir de molts experiments i d ’ acord amb els recursos de què es disposa en cada moment .
Al llarg del segle XIX , l ’ art musical es desenvolupa força amb uns compositors més independents , una progressiva professionalització dels intèrprets i un creixement de la demanda de música . L ’ orquestra continua incorporant novetats instrumentals , i ja podem parlar d ’ una gran orquestra simfònica ; es passa de conjunts d ’ uns trenta-cinc músics , al final del segle XVIII , a orquestres de més de cent .
En les darreres dècades del segle XIX es creen algunes de les grans orquestres permanents actuals : la Simfònica de Boston , la Filharmònica de Berlín , la Simfònica de Chicago , etc . I s ’ organitzen cicles de concerts de manera estable . Hi ha un desenvolupament constant de l ’ orquestra , amb més recursos per a la música , més públic que assisteix als concerts , més composicions per a l ’ orquestra , més músics professionals i una millor educació musical .
Durant el segle XX l ’ element rítmic es revaloritza , ho podem constatar en moltes composicions , i això comporta la presència habitual de més instruments de percussió a l ’ orquestra . Hi ha una gran diversitat de propostes en què conviuen la ruptura amb el passat i la fidelitat amb les formes anteriors ; apareixen nous estils musicals i , més que mai , s ’ exploren noves sonoritats .
La música per a orquestra simfònica
En l ’ àmbit de la música , la paraula concert té un doble significat : és un acte musical amb presència de públic i és un gènere musical . En altres àmbits , vol dir « acord ». Etimològicament ve de l ’ italià concerto , que al seu torn ve de concertare , « acordar » en llatí tardà , però que en llatí clàssic significa « combatre », « lluitar », i també « debatre », « discutir ». Tenint en compte aquests significats , en una composició orquestral podríem parlar , alhora , d ’ oposició i de conjunció .
Si hi ha una forma que s ’ associa especialment a la música orquestral , aquesta és la simfonia . La simfonia i l ’ orquestra han seguit una evolució paral · lela , i és durant el Classicisme , amb Haydn i Mozart , que totes dues es consoliden . La simfonia deriva de la suite i s ’ estructura habitualment en quatre moviments :
Dossier pedagògic : Clàssicament joves