16
Segona proposta de treball : Un recorregut per la geografia musical centreeuropea
La gran majoria de la música que considerem música clàssica ( o música culta , o música artística ) s ’ ha escrit al llarg de menys de dos segles i , majoritàriament , en una zona molt concreta del món . En aquesta proposta , suggerim fer adonar els alumnes d ’ on són els compositors del programa i d ’ on són la majoria de compositors que coneixen ( segurament seran tots de l ’ àrea germànica i de la italiana ). A banda de fer un simple exercici de geografia política ( que pot servir també per parlar de la transformació de les fronteres europees ), seria bo poder aventurar els motius del domini musical que han exercit aquestes àrees culturals . I , en concret , de l ’ àrea germànica , que és l ’ òrbita en la qual se situen — per activa o per passiva — tots els compositors del programa .
Bé , tots no . L ’ únic dels compositors que no pertany a aquesta àrea és el nord-americà John Adams , que , a més , és l ’ únic que està viu . La resta pertanyen tots a l ’ àmbit centreeuropeu , tant si són al centre com si hi dialoguen des de la perifèria ( aquesta reflexió pot conduir a treballar — des de la perspectiva de les ciències socials — el binomi centre / perifèria ). Bach , Beethoven i Brahms són « la Santíssima trinitat de les tres Bes » de què va parlar Hans von Büllow 1 , i Strauss fill és l ’ epítom dels valsos i les polques vienesos ( i no hi ha res més centreeuropeu que Viena : feu adonar als alumnes de la situació privilegiada de Viena en el mapa europeu ). La resta de compositors del programa ( Stravinsky , Bartók i Sibelius ) se situen a la perifèria física , estètica i estilística de la gran tradició germànica . Com hem dit , només John Adams se situa fora d ’ aquest focus cultural . Però és que , com és sabut , a la segona meitat del segle XX , Nova York va agafar en gran part el relleu cultural d ’ Europa .
A banda d ’ aquestes reflexions sobre què significa centre i què significa perifèria , una possibilitat de treball és assenyalar sobre el mapa els països ( o les àrees geogràfiques ) dels compositors que componen el programa i l ’ època que van viure . En un treball més aprofundit ( amb alumnes dels últims cursos d ’ ESO o de Batxillerat ), es pot fer una comparativa de les fronteres europees a l ’ època de cada un dels compositors . Això permet recordar i treballar aspectes com :
� Els conflictes bèl · lics més significatius i els canvis de fronteres que han suposat .
� El naixement històric dels estats-nació .
� La unificació d ’ Alemanya ( fent referència al periple de Bach i de contemporanis seus per les corts de l ’ època , que ja no serien viables després de Bismarck ).
� L ’ esfondrament de l ’ Imperi Austrohongarès i del mapa europeu després del Tractat de Versalles de 1919 .
1 Hans von Bülow ( Dresden , 8 de gener de 1830 - El Caire , 12 de febrer de 1894 ) fou un dels directors
més influents del segle XIX . Fou deixeble de Friedrich Wieck ( el pare de Clara Schumann ) i de Franz Liszt , amb la filla del qual es va casar . Cosima Liszt però , el va abandonar per un altre gran music , Richard Wagner , per qui Bülow no va deixar mai de sentir admiració i del qual va estrenar diverses òperes .
Dossier pedagògic : Clàssicament joves