LEONARD BERNSTEIN SLAVA
L ’ obra
Slava és una paraula russa que significa ‘ Glòria ’. Bernstein va escriure aquesta obra a petició del seu amic violoncel · lista Mstislav Rostropóvitx , amb motiu del seu primer concert com a director de l ’ Orquestra Simfònica Nacional dels EUA el 1977 . Bernstein l ’ hi va dedicar i va titular-la Slava , que era el sobrenom amb que anomenaven Rostropóvitx el seus amics .
Slava és una obra que crida l ’ atenció pel seu gran poder rítmic : els contratemps , els accents de tota mena , els canvis de compàs , els diàlegs rítmics , etc ., juntament amb el tempo ràpid i el color instrumental ( vent i percussió ) la fan una peça fàcil d ’ escoltar , que immediatament obliga a activar l ’ oïda i que genera moviment extern i intern al mateix temps .
Esta construïda amb dos temes extrets del musical 1600 Pennsylvania Avenue que Bernstein havia compost el 1976 per a Broadway i que no havia tingut èxit . D ’ aquí aquest estil vodevilesc de l ’ obra . El segon tema , en compàs de 7 / 8 , ens apropa encara més a aquesta sensació de ritme viu i constant . Una vegada exposats els dos temes , hi ha un breu desenvolupament , i després els temes tornen a reaparèixer en sentit invers . Al final de l ’ obra , els músics criden : « Slava »!, una rèplica del cor de Slava de l ’ escena de « La Coronació » de Boris Godunov de Mussorgski .
Bernstein li va posar aquest títol : « Slava , una obertura política per orquestra ». Més endavant la compositora nord-americana Clare Grundman en va fer la transcripció per a banda simfònica .
Melodies Melodia A