Trompa
La trompa és un instrument aeròfon, de vent metall, el
so es genera a partir de la vibració dels llavis que recull
(MDMB 539
el broquet o embocadura. Si observem la forma, veurem
Francisco España
que té el tub enrotllat sobre si mateix, i a diferència de
Barcelona,
les trompes actuals, aquesta no té pistons ni vàlvules
Catalunya
per fer les notes, en diem trompa natural. Antigament
1825-1850
aquests instruments s’utilitzaven per a fer senyals com
(vitrina 9)
la trompa de caça.. La decoració de la trompa, les
floretes de l'interior del pavelló, és un fet habitual a
l`època i pròpia dels gustos europeus. Es valorava molt
l'estètica dels instruments, fins i tot per damunt dels
resultats sonors. La curiositat d'aquesta trompa és
potser el seu nom, feta per un senyor que es deia
España, i alhora de fer la cartel·la ens varem trobar amb
els tres noms España, Barcelona, Catalunya.
Molt
bonica i refinada però està feta d'un material humil, de
llautó.
Contrabaix
El contrabaix és un instrument de corda fregada. És el
més greu d'aquesta família. Té elements que el fan
semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha
(vitrina 9)
heretat característiques que són més pròpies de la viola
Josephus
d’arc és per això que la forma del seu cos és una mica
Baldantonus
diferent dels altres tres (violoncel, viola i violí).
Ancona, Itàlia 1839
Per les seves dimensions (prop d’1,85 m) es toca dret o
assegut en un tamboret alt. Es fa sonar amb l'arc,
encara que les cordes també poden ser –i, de fet, és
habitual que ho siguin– polsades en pizzicato. La taula
harmònica és en forma de vuit i la seva superfície és
bombada. El fons és pla. El claviller, corb. L’obertura
acústica, en forma de ff. Es fa sonar amb l'arc, encara
que les cordes també poden ser –i, de fet, és habitual
que ho siguin– polsades en pizzicato. Té quatre cordes
43