6. Els instruments que coneixerem al museu
Sarangi
És el principal instrument d’arc (corda fregada) de
MDMB958
l’Índia. El seu nom prové del sànscrit “sâranga vinâ”,
(bosc sonor)
però el seu origen és islàmic. La taula harmònica és
(violí) Calcuta, Índia
plana de pergamí i té una forma irregular. Celletes i
1900-1950
ornamentació d’os amb una tira de pell clavada a la
caixa i que passa per sota del pont. Porta una
ornamentació a base d’incrustacions d’os que fan
sanefes i dos peixos; el pont és d’os en forma estilitzada
d’un animal. El fons és bombat. El claviller és pla.
Curiositat de les cordes:
Té quatre cordes de tripa, per fer les melodies,
subjectades per les clavilles laterals. Unes
cordes
metàl·liques, amb funció de ressonància, que se situen
sota les altres quatre i s’afinen amb les petites clavilles
dels laterals del mànec. El seu nombre pot anar de 13
fins a 35 depenent del model. Aquestes cordes que
serveixen per a fer efecte de ressonància s’anomenen
genèricament “cordes simpàtiques”, són molts els
instruments
que
tenen
aquest
recurs
sonor
de
ressonància per simpatia. El so del sarangi és molt dolç i
bonic, i per la seva rica qualitat expressiva sovint és
comparat amb la veu humana. La seva principal funció
musical és la d’acompanyar el cant en la música
clàssica
de
l‘Índia
i
el
Pakistan
encara
que
tradicionalment no està ben considerat per les castes
superiors, i és per aquest motiu que també es fa servir
en conjunts de música de ball i en repertoris teatrals
(funció menys culta i més popular).
42