La il·lustració del conte:
A la il·lustració podem veure un ocell que representa el rossinyol, una nena
tocant la viola i una guitarra que surt de la part superior de la pàgina.
Propostes per escoltar-la:
1. Estaria bé que abans d'escoltar aquesta versió de la cançó El rossinyol,
l'educador els l'hagués cantat o n'haguessin escoltat una versió cantada.
2. Podem presentar aquesta peça amb un ocell (de paper, de fusta, penjat
d'un fil,...) que es va passejant per l'espai, a prop dels nens i les nenes,
dibuixant els dibuixos ascendents i descendents de la melodia. Podem
tenir un arbre dibuixat i que l'ocell s'hi vagi enfilant. En una segona
audició, els infants poden acompanyar l'ocell, amb el moviment dels
braços simulant que són les branques de l'arbre.
3. Moure’ns lliurament per l’espai mentre sona la melodia. Els podem donar
la consigna que han de començar el moviment quan la viola comença a
cantar la melodia i aturar-se en el moment que acaba.
4. És un bon moment per parlar de la viola. Quan coneguin molt bé la peça
podeu preguntar si reconeixen l'instrument que canta la melodia i
constatareu si senten la diferència de timbre amb el violí (és difícil!...) o
almenys perceben que es tracta d'una tessitura una mica més greu.
Encara que auditivament els costi, està bé que presentem la viola, en
fixem en quina forma té, amb quins altres instruments s’assembla , com
l’ha d’agafar el músic per poder-la fer sonar, l’ús de l’arquet quan frega la
corda. Cal d’entrada no anticipar-se al que saben els nens i anar
esbrinant aquesta informació en el transcurs de la conversa. Fora
interessant sempre que es pugui, tenir la presència d’un instrument real.
Fem música com els músics:
1. Canteu la cançó El Rossinyol i convideu els nens i nenes a que us
acompanyin amb sons suaus: papers fregats, alguns rossinyols d'aigua,
etc.
2. Aprofiteu per parlar de com són de boniques algunes melodies i poseulos a l'abast instruments que els permetin inventar melodies (carilló,
harmòniques, ...)
3. Sonoritzeu la imatge del llibre.
29