La il·lustració:
Aquest fragment, en el llibre, comparteix il·lustració amb la peça següent Heavy
birthday. La referència als dos instruments que interpreten aquest duet la
trobareu en el vestit del cambrer que porta els pastissos.
Aspectes en que ens podem fixar:
-El caràcter.
-El fraseig
-La pulsació
-El timbre del violí i el violoncel.
-L’alternança de plans sonors.
Propostes per escoltar-la:
1. Si el nostre objectiu a l’hora d’escoltar aquesta peça és captar el fraseig i
impregnar-nos del caràcter de la música, proposem descobrir-la a
través del moviment. Els diferents moviments ens serviran per delimitar
les frases musicals i els nens i nenes, imitant l’adult i amb la repetició,
se’ls aniran fent seus alhora que aniran captant sensorialment
l’estructura.
2. Si el nostre objectiu és fixar-nos en el timbre del violí i el violoncel i com
es van alternant en el plans sonors, podem fer una proposta on els
infants estiguin en una actitud d‘observar.
Agafem dos draps molt grans, de dos colors diferents i els deixem a terra
un al costat de l’altre fent una pila de cadascú.
Un d’aquests draps representa el violí i l’altre el violoncel. Mentre
escoltem la música l’educador anirà fent ballar els dos draps. Quan sigui
el violí qui estigui en un primer pla sonor (frases A, C i Coda), farem
ballar el drap del violí més amunt i el del violoncel més avall. Quan sigui
el violoncel qui porti la melodia (frase B), serà el drap del violoncel qui
ballarà més amunt. A la frase D, el violí i el violoncel es van alternant la
melodia i en alguns moments la fan tots dos; en aquest cas podem ferlos ballar tots dos amunt.
Seria bo que els draps fossin prou grans com perquè un cop tibats
amunt encara estiguin tocant a terra. Com si la música s’aixequés de
terra!
3. Després d’haver-la escoltat, podem establir una conversa sobre què
hem sentit, explicant-los que eren el violí i el violoncel qui feien música
junts,... Podem penjar una imatge d’aquests instruments en els draps,... i
tornar-la a escoltar observant els draps.
4. Sempre podem convidar als nens a moure’s lliurement amb la música, o
si ho creiem oportú, donant-los una consigna que en aquest cas podria
ser, expressar amb el moviment el què hem fet amb els draps, és a dir,
que triïn si volen ser el violí i el violoncel i ballin drets o per terra en
funció de si el seu instrument és el protagonista o no. A partir de 4-5
anys és possible, que si han escoltat diverses vegades la música, ho
puguin fer sols, però si són més petits necessitaran la referència de
21