22 Ressenya
Col·leció Cooperativistes Catalans
PERE ANGUERA
Antoni Fabra Ribas
Valls: Fundació
Roca i Galès &
Cossetània Edicions,
2005, Núm. 2, 78 pàg.
L
a Fundació Roca i Galès promotora de la Col·lecció de
Cooperativistes Catalans que
dirigeix l’historiador vallenc Antoni
Gavaldà, es proposa respondre a
tres reptes:
El reusenc Antoni Fabra Ribas
(Reus 1879- Cambrils 1958) fou,
com documenta Pere Anguera, un
dels pocs socialistes espanyols en
intervenir en el socialisme europeu. Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, marxant a
l’estranger exercint d’educador en
escoles d’idiomes en diverses ciutats. Vinculat al grup de Jaurès fou
col·laborador de l’Humanité. Retornà a Barcelona i va tenir un
gran protagonisme en el moviment
de la Solidaritat Obrera. Fabra defensava la vaga general contra la
guerra i d’aquí que en la crida dels
reservistes el 1909 encapçalés el
comitè de vaga. S’exilià desprès de
la Setmana Tràgica a París fins
1918.
Fabra Ribas destacà en la Federació Socialista catalana, a partir del
nucli reusenc. Participà activament
en el debat polític a l’entorn del
Núm.
283
catalanisme popular i l’autonomia
organitzativa del PSOE a La Justícia Social i El Socialista. En aquest
període defensà, sense èxit, la fusió en una única organització de
les cooperatives, el sindicat i el
partit . Passà a guanyar-se la vida a
l’Institut de Reformes Socials i pretengué instrumentalitzar la seva
col·laboració amb la dictadura de
Primo, amb l’objectiu d’obrir un
model sindical d’incidència en el
moviment obrer des de la centralitat de l’Estat. Entre el 1923-1936
treballà al Ministeri de Treball i
destacà per la tasca de ratificació
de nombroses convencions de la
Organització Internacional del Treball, organització a la que pertanyia. S’exilà a Colòmbia i Veneçuela, països on dugué a terme una
intensa activitat cooperativista. En
retornar a Cambrils, el 1949, ingressà en la Cooperativa de Teixidors a Mà de Barcelona al temps
que establí una estreta vinculació
amb la Unió de Cooperatives de
Reus. Fou crític amb la legislació
de cooperatives de 1942, que en
lloc de potenciar-les les estrangulava en supeditar-les als sindicats. El
llibre es complementa amb la re-
producció de La cooperación al
día, hechos e ideas (1935), on hi
trobem “l’embrió de l’abundosa
obra de publicista que dugué a terme a partir de 1940 a l’exili americà”, com sosté Anguera, sota la
convicció de l’existència de tres
sectors en la societat contemporània: “el privat, basat en l’egoisme;
l’estat, basat en la persuasió, i el
cooperatiu, el millor perquè es basa en l’altruïsme”.
Les dues primeres biografies publicades per iniciativa de la Fundació
Roca Galès sobre Rendé i Ventosa,
i Fabra Ribas ens aproximen a dos
homes que pertanyen a la mateixa
generació, ambdós foren divulgadors infatigables i convincents propagandistes del cooperativisme si
bé les opcions ideològiques foren
distintes. En les dues biografies,
amb el bon saber fer d’historiadors
com Anguera i Gavaldà, se superen les expectatives és per aixó
que esperem poder aprendre com
gaudir amb els propers lliuraments
de la col·lecció de cooperativistes.
Montserrat Duch
Universitat Rovira i Virgili