XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador 21
ció era la forma més cristiana de
l’economia i, per tant, vàlida per a
la recerca de solucions pels problemes que patia la societat. Posteriorment, teoritzaria en diversos articles
sobre el cooperativisme. 12 Entre
aquests cal destacar: La Ciudad Cooperativa (1962) on argumentava
que la cooperació, l’ajuda mútua i
la idea de servei vers els altres farien possible la realització de ciutats. Unes realitzacions que més
enllà de la necessitat d’habitatge devien intentar superar el que Ciurana
denomina: “individualisme social”
quant a la concepció econòmica i
social dels polígons d’habitatges
que es construïen.
Ciurana va elaborar una teorització
de com havia de ser una ciutat cooperativa, centrada en tres temes:
l’urbanisme, estimant que una “unitat residencial cooperativa” devia
tenir 6.000 veïns. Un fet que ens recorda algunes teoritzacions del moviment modern d’arquitectura. Les
qüestions socials que en el model
urbà que dissenyà se centraren en
un centre social polivalent i les
qüestions econòmiques on els principis cooperativistes són aplicats,
primer a la construcció, després al
consum i a l’ús de la ciutat.
Ciurana va aconseguir portar la teoria a la pràctica amb la constitució de la cooperativa “Ciudad Cooperativa de Sant Boi de
Llobregat” el 30 d’abril de 1963.
Des de l’inici la cooperativa va
contar amb el suport de Càrites
Diocesana i dels préstecs a baix
interès de la Caixa de Pensions.
Els cooperativistes associats en el
moment de la constitució van ser
de 344 persones. Poc temps més
tard es van adquirir 7,5 hectàrees,
propietat de la Colònia Güell, SA,
que servirien per a aixecar 528 habitatges del primer polígon de la
cooperativa, denominat Ramon
Llull. En 1969, es va aprovar una
segona fase, el polígon Joan Maragall, en la qual s’aixecarien 1.080
habitatges més finalitzant la Ciutat
Cooperativa el 1974 .
Els pisos es van acollir a la Ley de
viviendas de propiedad limitada en
la seva categoria d’habitatges subvencionats per la que es rebien
30.000 pessetes per habitatge construït. Ara bé, convé detallar el procediment de pagament dels socis
cooperativistes. D’una banda, en ingressar a la cooperativa cada soci
aportava vint mil pessetes, una
quantitat que en posteriors fases es
veuria incrementada. Igualment, a
més de la quota mensual per cobrir
els préstecs hipotecaris que tenia
signats la cooperativa, també es pagava una quota que corresponia als
serveis i al manteniment dels blocs i
a la gestió de l’escola construïda en
el polígon cooperativista i d’un centre social. No en va, Ciurana creia
en el concepte de la cooperació integral.
Martí Checa Artasu
Notes
1 Aquest temàtica ha estat estudiada a: CHECA ARTASU, M. La acción
de catolicismo social en el problema de la vivienda en Cataluña
(1945-1975). Tesis doctoral. Departament de Geografía Humana de la
U. De Barcelona . Dir. Horacio Capel Saez, 2005
2 Més informació a: CHECA ARTASU, M. “Construir-se el pis: Cooperativa d’habitatges del Sagrat Cor de Barcelona” En Cooperació Catalana nº 249, diciembre de 1999 i MORERA, C. Medio siglo de historia-Cooperativa de viviendas del Sagrado Corazón de Jesús, SCCL,
Barcelona, 2004.
3 Extret del Decreto 2131/1963, de 24 de julio, de aprovación del texto
refundido la ley de viviendas de protección oficial.
4 CASTAÑO COLOMER , J. “El cooperativisme d’habitatges a Catalunya” Dins Cooperativisme d’habitatges a Europa. Seminario celebrado en Barcelona el 13 y 14 de octubre de 1989. Direcció general de
cooperació de la Generalitat de Catalunya / Federació de cooperatives d’habitatges de Catalunya.
5 Altres membres seran , Narcís Dausà, Carles Grenzner, Enric Solé i
Galzeran, Josep Benet, Manuel Ibáñez Escofet, Antoni Casis Devesa,
entre uns altres. VINYES ARRUFAT, R. Petita història d’una gran
obra. L’orientació católica profesional del dependent. Barcelona,
1999 i també, ZAYAS, M. Diccionari d’història eclesiástica de Catalunya, Ed. Claret, Barcelona, 2001. Vol 2, p. 762-763
6 PUJOL MARTÍNEZ. F Relligant Nou barris. Ajuntament de Barcelo.
na, Barcelona, 2003. p. 113-117
7 BELAVISTA, O. Evolució d’un barri obrer: Almeda- Cornellà, Ed. Claret, Barcelona,1977, p. 31-33
8 D.A. Centre Moral i instructiu de Gràcia. Recull d’història, 1869-1994.
Ed. Claret, 1993, p. 104-105
9 MUSSONS,A. Lluïsos de Gràcia, 1855-2005. Crònica de 150 anys.
Barcelona, 2005
10 Als anys vuitanta va ocupar la presidència de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya.
11 Era doctor en Dret i cap de negociat del Ministeri de la Governació i
secretari d’administració local. Posteriorment, estaria vinculat a
l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) i a principis
dels seixanta seria el president de la Unión de Cooperatives de Catalunya i Balears.
12 Aquest treballs són: “La dignidad del trabajo y la reforma social”
(1956), “Principios fundamentales de la Cooperación” (1956), “La
posibilidad de desarrollo de las cooperativas de consumo en Barcelona” “Las cooperativas y la acción social” (1961)
,
Núm.
283