els valors socials, pel que cal potenciar el sentit empresarial de les
cooperatives”, senyalant també que
”els resultats econòmics de l’empresa cooperativa s’atribuieixen al
treball, no al capital com en l’empresa capitalista”
En la consideració dels principis
cooperatius, ja coneguts, p.e. Lliure accés i adhesió; Control democràtic o principi d’un home, un
vot; Retorns cooperatius; Supresió
del lucre; Neutralitat política i religiosa; Foment de l’educació i
Obres socials. I així veiem que en
termes generals, els mòbils de solidaritat i fraternitat que donaren
vida a la Cooperativa de Rochdale
segueixen animant a les que encara es constituieixen i no son
mòvils excloents. El Sr. Lluís i Navas “Dret de les Cooperatives”
(Barcelona 1972) ens dóna un
exemple referit al principi de portes obertes – sens dubte pensat
per les cooperatives de consum –
dient-nos que “una cooperativa
de producció no pot regir-se per
aquest principi, perquè una fàbrica no pot ampliar-se indefinidament a gust de l’últim pretendent
a soci.
També en aquesta mateixa obra,
cita en la pàg.345 algunes idees
que Brot exposa en la seva “Democràcia Cooperativa”, i referit al
dilema entre la gestió majoritària i
la gestió eficient, el que “una vegada han estat nomenats els directius, no hi caben intervencions
irresponsables en les tasques llurs;
que les juntes rectores estiguin
sotmeses a vigilància, però sense
poder inmiscuïrse en les tasques
de direcció, i que la autoritat de la
Direcció sigui ferma.
Hem de fer alçaprem sobre l’educació cooperativa, quin principi
s’ha denominat “ la regla d’or de
la cooperació”, educació que consisteix essencialment en l’hàbit de
veure, pensar i jutjar d’acord amb
els principis i l’ideal cooperatius,
tal i com ho exposa un text emès
per la Universitat de Laval, al Quebec (Canadà), i que confirma el
que deia Charles Gide que la cooperació es proposa educar l’obrer
per tal d’emancipar-lo.
aquesta Societat Cooperativa, que
les regles rochdalianes no poden
elles únicament, garantir res més
que la autenticitat formal de les cooperatives, però que el seu caràcter
depèn principalment de la presència de membres amb esperit cooperatiu. Una cooperativa sense cooperativistes, és a dir, sense
homes/dones que sentin la moral
cooperativa i la tradueixin en normes de conducta, serà sempre fràgil i no podrà jugar amb plenitud
el seu paper econòmic i social.
Idees d’igualtat, on se segueix
l’absència de dominació i explotació, i es responsabilitza segons les
capacitats. Idees de comunitat que
suposen el respecte a les persones,
l’ajuda i la comprensió mútues, els
objectius comuns desitjables i demés motius de col·laboració.
Una vegada més arribem a la conclusió, tal i com ho fa veure “La
Cooperación”, editada per la Universitat Politècnica de València,
(pàg 154 i següents) que ens diu:
“ al final caiem en el que és una
exigència indispensable per el
triomf del cooperativisme: l’educació i formació dels cooperativistes,
destacant-ne que llurs problemes
només es resolen quan els cooperativistes tenen plena consciència
dels seus deures, abans que dels
seus drets.
Finalment direm, abans d’entrar de
plè en la història centrada en
Ja hem furgat abastament, i de
manera generalitzada en els prin-
Idees de llibertat, d’on s’extreu la
responsabilitat, l’autodisciplina i el
perfeccionament
Núm.
281