16 Col·laboració
Els pals de paller (1)
S
óc un cooperador antic,
jubilat ja, jo diria que d’una quarta generació més
o menys, i quand es tracta
d’opinar sobre aquesta
societat a la que he dedicat la major
part de la meva vida, haig de fer
esforços per tal de desllindar el que
és i significa aquesta entitat tota,
del que són els homes que l’han
bastida, els cooperadors d’ahir, els
d’avui i els possibles de demà.
85 anys, són molts anys de subsistència, i més si tenim en compte
els avatars i les circumstàncies,
moltes especialment adverses al
creixement i desenvolupament d’una Societat Industrial, conformada
com a Cooperativa, amb unes
arrels marcadament anarco-sindicalistes i amb uns principis inicials
basats en els dels Pioners de Rochdale (1844) que iniciaren en plè
segle XIX, una revolució incruenta
contra l’explotació capitalista per
tal d’alliberar-se del seu jou.
Cap organització creix i es desenvolupa sense el pal de paller d’una
ideología que conformi, orienti, dirigeixi i en fixi les fites a assolir, i
també els elements a emparar per
arribar-hi, essent l’essencial els
propis homes implicats en el fet,
les situacions que els envolten i la
pròpia capacitat i sobretot formació per arribar-hi.
Arribats aquí, hem de manifestarnos, tots plegats, en el convenciment de què, tant els homes d’ahir
– el passat – com els homes d’avui, doncs són això homes i les
circumstàncies llurs que els envoltaren i els envolten, i com humans,
Núm.
281
sotmesos per causes diferents, a
errors grans i petits, alguns dels
quals amb conseqüencies realment
dures de soportar, d’altres per causes alienes, molt més penoses encara, però totes elles reptes a vencer i rectificar en funció de
l’alliçonament i experiències contrastades. I, per tal necessitem i
molt, la capacitat d’acceptar les
nostres pròpies mancances i posarnos a la feina de les possibles rectificacions, tot i sabent que existeix
també la possibilitat de no encertar-ho.
Com que el que tractem de plasmar, són els pals de paller necessaris per tirar endavant, farem una
mica d’història a partir del 24 d’agost del 1844, data de l’inscripció
de la “Soc ietat dels justos pioners
de Rochdale” orígen a Europa d’aquest moviment cooperativista, de
la mà de Charles Howart i del seu
grup dels 28 obrers en vaga que estaven amenaçats de misèria, i que
en data 24 d’octubre del mateix
any, els foren aprovats els seus estatuts que consagraven els principis
d’ajuda mútua, control democràtic,
gratuitat dels càrrecs, lliure adhesió
i lliure dimissió, etc, i retribució a
les cooperacions dels socis en forma de retorns cooperatius.
Més tard, ja al 1885, un francès,
Charles Gide (1847-1932) catedràtic d’economía a París funda l’anomenada Escola de Nimes que havia de seguir i sistematitzar els
principis cooperatius de Rochdale,
i ja en el 1894, establia les, segons
ell, 12 virtuts del cooperativisme
que acabaven assenyalant com a
fites les següents (cal tenir en
compte de que a l’època és parlava únicament de cooperatives de
consum):
a) Assolir un preu just en les transaccions,
b) Suprimir les lluites socials,
c) Abolir el benefici de l’empresari
en el sentit mercantil,
d) Imposar el regnat del consumidor,
e) Abolir pacificament el capitalisme.
Tot plegat dona a entreveure que
ja des dels seus inicis es buscava la
ideologia prou consensuada, raonada, explícita i amb claretat, que
ajudés a la comprensió i acceptació d’uns principis actius que actuessin com a pals de paller, per
tal de bastir les noves cooperatives, i aixis arrivem, al nostre petit
païs, a la Llei de Bases, del 17 de
març del 1934, promulgada per la
Generalitat de Catalunya, i que millorava essencialment la Llei General del 1931.
Ferem esment aquí de la part d’un
text (pàg. 88) d’un ampli estudi sobre Cooperació, de la Universitat
Politècnica de València, on diu, entre altres coses, que “on més es necessita és en la formació dels homes, regla d’or de la cooperació, i
en la que si s’ha fet molt, es podría
haver fet més“, que òbviament no
fa altre cosa que assenyalar com a
indispensable la necessitat de la
formació. També assenyala en l’aspecte econòmic (pàg. 99) que “el
que cal evitar és que les cooperatives caiguin en els defectes de les
societats capitalistes; que els valors
econòmics sofoquin i acabin amb