Cooperació Catalana 281 | Page 15

16 Col·laboració Els pals de paller (1) S óc un cooperador antic, jubilat ja, jo diria que d’una quarta generació més o menys, i quand es tracta d’opinar sobre aquesta societat a la que he dedicat la major part de la meva vida, haig de fer esforços per tal de desllindar el que és i significa aquesta entitat tota, del que són els homes que l’han bastida, els cooperadors d’ahir, els d’avui i els possibles de demà. 85 anys, són molts anys de subsistència, i més si tenim en compte els avatars i les circumstàncies, moltes especialment adverses al creixement i desenvolupament d’una Societat Industrial, conformada com a Cooperativa, amb unes arrels marcadament anarco-sindicalistes i amb uns principis inicials basats en els dels Pioners de Rochdale (1844) que iniciaren en plè segle XIX, una revolució incruenta contra l’explotació capitalista per tal d’alliberar-se del seu jou. Cap organització creix i es desenvolupa sense el pal de paller d’una ideología que conformi, orienti, dirigeixi i en fixi les fites a assolir, i també els elements a emparar per arribar-hi, essent l’essencial els propis homes implicats en el fet, les situacions que els envolten i la pròpia capacitat i sobretot formació per arribar-hi. Arribats aquí, hem de manifestarnos, tots plegats, en el convenciment de què, tant els homes d’ahir – el passat – com els homes d’avui, doncs són això homes i les circumstàncies llurs que els envoltaren i els envolten, i com humans, Núm. 281 sotmesos per causes diferents, a errors grans i petits, alguns dels quals amb conseqüencies realment dures de soportar, d’altres per causes alienes, molt més penoses encara, però totes elles reptes a vencer i rectificar en funció de l’alliçonament i experiències contrastades. I, per tal necessitem i molt, la capacitat d’acceptar les nostres pròpies mancances i posarnos a la feina de les possibles rectificacions, tot i sabent que existeix també la possibilitat de no encertar-ho. Com que el que tractem de plasmar, són els pals de paller necessaris per tirar endavant, farem una mica d’història a partir del 24 d’agost del 1844, data de l’inscripció de la “Soc ietat dels justos pioners de Rochdale” orígen a Europa d’aquest moviment cooperativista, de la mà de Charles Howart i del seu grup dels 28 obrers en vaga que estaven amenaçats de misèria, i que en data 24 d’octubre del mateix any, els foren aprovats els seus estatuts que consagraven els principis d’ajuda mútua, control democràtic, gratuitat dels càrrecs, lliure adhesió i lliure dimissió, etc, i retribució a les cooperacions dels socis en forma de retorns cooperatius. Més tard, ja al 1885, un francès, Charles Gide (1847-1932) catedràtic d’economía a París funda l’anomenada Escola de Nimes que havia de seguir i sistematitzar els principis cooperatius de Rochdale, i ja en el 1894, establia les, segons ell, 12 virtuts del cooperativisme que acabaven assenyalant com a fites les següents (cal tenir en compte de que a l’època és parlava únicament de cooperatives de consum): a) Assolir un preu just en les transaccions, b) Suprimir les lluites socials, c) Abolir el benefici de l’empresari en el sentit mercantil, d) Imposar el regnat del consumidor, e) Abolir pacificament el capitalisme. Tot plegat dona a entreveure que ja des dels seus inicis es buscava la ideologia prou consensuada, raonada, explícita i amb claretat, que ajudés a la comprensió i acceptació d’uns principis actius que actuessin com a pals de paller, per tal de bastir les noves cooperatives, i aixis arrivem, al nostre petit païs, a la Llei de Bases, del 17 de març del 1934, promulgada per la Generalitat de Catalunya, i que millorava essencialment la Llei General del 1931. Ferem esment aquí de la part d’un text (pàg. 88) d’un ampli estudi sobre Cooperació, de la Universitat Politècnica de València, on diu, entre altres coses, que “on més es necessita és en la formació dels homes, regla d’or de la cooperació, i en la que si s’ha fet molt, es podría haver fet més“, que òbviament no fa altre cosa que assenyalar com a indispensable la necessitat de la formació. També assenyala en l’aspecte econòmic (pàg. 99) que “el que cal evitar és que les cooperatives caiguin en els defectes de les societats capitalistes; que els valors econòmics sofoquin i acabin amb