16 Entrevista
Agustí Colomines és professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona, especialista
en historiografia i història del nacionalisme. També
és membre del Centre d’Estudis Històrics
Internacionals-Pavelló de la República de la UB i de
l’Association for the Study of Ethnicity and
Nationalism (ASEN) de la London School of
Economics. Ha publicat nombrosos llibres i articles
d’història, així com poemaris. És col·laborador habitual del diari Avui i de Catalunya Ràdio, Com Ràdio i
la revista El Temps, entre altres mitjans. Amb Enric
Masllorens com a president, dirigeix Unescocat Centre UNESCO de Catalunya, tasca per la qual ens
vam acostar a parlar-hi.
Parlem amb Agustí Colomines:
“S’ha de recuperar el valor del
compromís personal”
Ens agradaria que les persones que ens llegissin es fessin una idea de quina és la
tasca que es fa des Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya.
Podem començar amb el tipus
d’organització, ja que és una característica molt peculiar de Catalunya.
Com a norma general, a la UNESCO només hi tenen representació
els estats. En el cas català, doncs,
que no és un estat, hi ha un acord
especial, que s’ha anat aconseguint
gradualment al llarg del temps. El
Centre UNESCO de Catalunya es va
crear l’any 1984, promogut per Fèlix Martí, i el 1993 va ser reconegut
internacionalment. Finalment, el
2003 es va signar el Memoràndum
d’entesa entre la Generalitat de Catalunya i la UNESCO per potenciar
les diferents àrees. Ara som en proNúm.
280
cés de renovació d’aquest acord i,
també, de consolidació de l’organització que hem rebatejat com a
Unescocat.
Unescocat va néixer a través d’una
sèrie de fundacions i entitats, entre
les quals hi ha la Fundació Roca i
Galès. Aquest és un element molt
definitori del Centre, ja que parteix
del suport d’aquestes entitats que hi
ha al darrere. Sembla que és un sistema que atrau altres llocs i últimament hem tingut visites per part de
la UNESCO per tal de conèixer la
nostra organització. Aquest suport
públic, de la societat civil, és un
model prou interessant i exportable.
Aleshores, l’única UNESCO
que no correspon a un estat
és aquesta?
No sols aquesta, també n’hi ha al
País Basc, que nosaltres vam
col·laborar a crear, i a Flandes. Al
món, pràcticament només són
aquestes les que tenen aquest estatus. Després hi ha petits centres de
ciutats, però que corresponguin a
una cultura nacional no n’hi ha
més. La veritat és que això a vegades és un avantatge i a vegades un
inconvenient, perquè et debilita.
Per una banda, et situa en un estadi inferior, però, per l’altra, provoca que siguis una organització
molt dinàmica i que permanentment et vegis obligada a prendre
moltes iniciatives, amb tot el que
comporta de positiu.
Quina és la missió d’Unescocat, doncs?
Doncs ser el referent de la UNESCO en l’àmbit català i alhora la
imatge de la cultura catalana a la