CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA
IX Premi APB finalista 23
de Sants de Barcelona hi ha un
grup, els Amics del Camí de Santiago, que tenen cura, cada any,
de senyalitzar el camí català, el
que fa possible iniciar aquesta caminada des de Barcelona. Cent
seixanta quilòmetres enllà, passant per San Juan de la Peña, s’uneix al camí francès, a prop d’El
Puente de la Reina, a Navarra. Es
veu que aquest camí català és preciós, sempre entre boscos. Doncs
després de cosa d’un quilòmetre
d’asfalt, deixa l’Arrabassada al racó de la font del Bacallà i s’es-
muny, Collserola amunt, pel sender, des de fa mil anys, dels germans.
A la serra de Collserola hi ha també la institució dels Voluntaris. Si
tens més de setze anys, pots inscriure’t als cursets d’incorporació.
Si hi ets admès, adquireixes uns
compromisos i realitzaràs unes
feines. Els voluntaris s’encarreguen de fer les visites guiades: fan
“d’amfitrió”, que en diuen. Però
també treballen en tasques de
conservació, en col·laboració a
projectes o estudis que s’hi realitzen. També han publicat una petita guia d’una trentena de visites:
Descobreix Collserola amb els voluntaris. Però ells no es refereixen gaire a “itineraris”. En diuen
“Trenta-cinc propostes per gaudir
la serra”, i sembla que sí que en
gaudeixen, que sí que se l’estimen. Hi ha textos com ara “Collserola crea addicció”, “Captar el
moment” (parlen de fotografia),
“Els primers habitants de Collserola” (el poblat ibèric de la Penya
del Moro), “Aromes arran de terra” (turons Rodó i de la Coscollera), “Els camins de l’aigua” (ruta
de les fonts), “Més enllà dels pardals” (identificar els ocells al turó
de la Magarola), “Costellades amb
història” (visita a l’insòlit pantà de
Vallvidrera). Tanmateix, l’apartat
que a mi més m’agrada, i que seguiré, a cop de mitjó, tan bon
punt em sigui possible, és el que
ells dediquen al seu, de sender, a
“l’itinerari dels voluntaris”. Ens
parla d’una caminada de dues hores, que comença al mateix Centre d’Informació i que pot fer-se
acompanyat de guia o bé en solitari, perquè el camí està molt senyalitzat. Vet aquí el que ens en
diuen: “Fent-la descobrireu que el
més important no són la destinació ni les vistes, sinó gaudir de la
natura i del silenci, descobrir com
afecta el clima a la vegetació,
conèixer noves espècies.” “Hi ha
moments que tindreu la sensació
de ser molt lluny de la civilització,
i la vegetació que us envolta enganyarà els vostres sentits i us farà
creure que sou a la selva.”
Anem a la serra de Collserola. No
pas per espantar-nos en creure
que ens hem perdut a la selva. Sí,
en canvi, per fruir d’un aspecte
del món que la nostre societat té
molt oblidat. El silenci, la pau, la
comunió amb la natura.
Ivan Hernández Fox
Núm.
278