IX Premi APB 21
A propòsit de la lentitud
Reflexions pausades sobre els
moviments Slow Food i CittaSlow
Antigament, el temps tenia temps per tot. Com molt bé apunta el naturalista
Joaquín Araújo, en l’actualitat, no tenim temps per fer quasi res. I això que tot
ho fem amb molta més velocitat. Què ens està passant?
E
n moltes èpoques de la
història, l’ésser humà
ha disposat de bastant
més temps lliure, temps
de qualitat i creatiu. En
l’època actual, suposadament més
avançada, el temps lliure brilla per
la seva absència. Alguns antropòlegs han calculat en una mitjana de
dues hores diàries d’activitat el que
necessiten algunes societats primitives per satisfer per complet les
seves necessitats. És més, durant
llargs períodes de la història humana, a l’època de l’imperi romà o a
l’Edat Mitjana, per exemple, es disposava de més dies festius que laborables.
Avui, el temps lliure val el seu pes
en or, o no? Com assenyala el mateix Araújo, no deixa de cridar l’atenció que, si bé coneixem quin és
el valor d’una hora treballada o
dels salaris mínims per sectors, no
passa el mateix amb el valor del
temps lliure. Ens hem plantejat
quant estaríem disposats a pagar
pel nostre temps lliure? Sigui quina
sigui la resposta, el que és clar és
que ser amo del teu propi temps
s’ha convertit en un dels majors luxes. En certa ocasió, l’escriptor valencià Manuel Vicent va afirmar en
un mitjà de comunicació que la
qualitat de vida hauria de mesurarse amb el temps que es podia per-
dre. No sé si aquest seria un bon
indicador, però, en qualsevol cas,
penso que no s’allunyaria gaire de
la realitat. Som rics en moltes coses, però no en temps.
Un dels cultes bàsics del consum
és, de fet, la velocitat. Amb la clarividència que el caracteritza, Araújo
ho sintetitza de la manera següent.
Per ell, el consumisme necessita
aquesta acceleració, ja que així els
objectes i els processos esdevenen
obsolets d’una manera més ràpida.
La natura, en canvi, no segueix
aquests processos. La natura pacta
cicles, s’ajusta a ritmes i equilibra
processos. En aquest sentit, vaig