> ANNEX > Els instruments
FAGOT DE METALL
Procedència
Ubicació en el
Museu
Descripció
Morfològica
Classificació:
Funcionament:
Usos i funcions:
links relacionats:
MDMB 141
Barcelona (Catalunya) 1800-1899 | Contructor: Vidal, Andrés
Espai 10, La individualitat al romanticisme
Instrument que pertany a la família de vent fusta, però construït amb metall.
Amb la forma del tub plegat, amb culata i pavelló. La canya, unida al tub
per un tudell, és semblant a la del oboè, una canya doble. Té 10 claus sobre
platines i està decorat a base de motius geomètrics.
Mides: 140 x 5,8 x 5,8 cm
Aeròfon de llengüeta doble.
Generador de so, acció: el buf provoca la vibració d’una canya doble.
Modulació del so: tapant i destapant els forats del tub amb dits i claus.
Amplificació del so: tot el tub fa d’amplificador.
El predecessor directe del fagot és el baixó del segle XVI , pertanyent a la
família dels instruments de llengüeta doble. És un dels instruments més
greus de l’orquestra. Aquest motiu fa que la llargada del tub es doblegui
formant un instrument amb forma d’U.
L’instrument que trobem al Museu té una peculiaritat: està fet de metall,
cosa molt poc habitual, però que es va produir també amb el sarrusòfon i
el saxòfon degut al desenvolupament i el coneixement del metall. Aquest
instrument ja va ser ideat pel pare d’Adolph Sax, però el català Andreu Vidal
en va resoldre uns problemes tècnics d’afinanació. Tanmateix, fou Sax qui
va patentar aquest tipus d’instrument i Vidal no va poder comercialitzar-lo.
En moltes ocasions aquests instruments experimentals no gaudien de gaire
èxit, quedant relegats a un ús limitat.
http://www.youtube.com/watch?v=2061uWoOPac&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=2061uWoOPac&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Ah2uDiz8oS8
c o m n e ixen i creixen els instruments
36