> ANNEX > Els instruments
OBOÉ
MDMB 710
Procedència
Ubicació en el Museu
Descripció Morfològica
Classificació:
Funcionament:
Usos i funcions:
links relacionats:
Paris 1800-1899 | Constructor: Triébert
Espai 10, La individualitat al romanticisme
El seu cos és un tub cònic format per 3 seccions: la superior, la
inferior i la part del pavelló. La llengüeta, també denominada canya
doble, està formada per dues parts lligades entre elles, que en bufar
vibren i produeixen el so.
Mides: 60 x 5,34 cm.
Aeròfon de llengüeta doble
Generador de so, acció: el buf provoca la vibració d’una doble canya.
Modulació del so: tapant i destapant els forats del tub amb dits i
claus. Amplificació del so: tot el tub fa d’amplificador.
Te els seus orígens a l’antiguitat. Al Barroc trobem oboès amb 2 o 3
claus; posteriorment, a finals del Classicisme l’oboè tenia set claus
i així sucessivament fins a l’actualitat. L’estètica del Romanticisme,
junt amb la Revolució Industrial, va crear les circumstàncies idònies
per a l’evolució sonora i la mecanització de l’oboè. Per una part, la
delicada precisió de l’instrument necessitava per a la seva fabricació
el desenvolupament mecànic de las màquines. Per altre lloc, l’esperit
romàntic va permetre investigar fins arribar al so desitjat. El 1844 L.
A. Buffet, de París, va patentar un oboè dissenyat amb els principis
acústics de Boehm. Aquests oboès van tenir una petita acceptació
en cercles militars degut al seu so potent i obert però no va tenir èxit
amb la majoria d’oboistes francesos. Els Triébert van intentar aplicar
aquest sistema de claus de Boehm d’una manera més convencional
i aquests oboès s’utilitzen encara actualment en algunes ocasions.
http://www.youtube.com/watch?v=7V5gZljlp-o
http://www.youtube.com/watch?v=rmUjOCtEHbA
http://www.youtube.com/watch?v=wxwRX85Ig2w&feature=PlayList&p
=9E3DF89D11A624FD&index=0&playnext=1
http://www.youtube.com/watch?v=FrU6yuER0Ug&feature=related
c o m n e ixen i creixen els instruments
35