Historias felices Donut
I aquí va començar tot: li vaig dir a aquella noia que jo volia col.laborar amb ells, on havia d´anar, quan i què havia de fer. I va ser aquell cap de setmana que vaig anar per primer cop a una gossera. Mai havia anat a cap, ja que pensava que ho passaria malament veient als gossos tancats en gàbies.....Però no va ser aquesta la impressió que vaig tenir. Eren gossos que estaven esperant que algú els treiés a passejar, i quan t´acostaves a les gàbies, et movien la cua i es mostraven contentíssims que hi hagués algú amb ells.
Quan va passar un temps, recordo que una noia va anar a conèixer la gossera, i va sortir plorant. Jo li vaig dir: “tranquil.la, aquests gossos i gats estan amb nosaltres i estaran bé, nosaltres cuidarem d´ells”. I és tranquil.litat i satisfacció que vaig sentir des del primer moment que vaig entrar a la gossera, perquè savia que estaven en bones mans, que no tornarien a passar gana ni fred, i que tindrien tot el carinyo dels voluntaris. Molta gent amb la que he parlat sobre la protectora i els he animat a anar a conèixer els nostres peluts, m´han contestat que no volen anar per no passar-ho malament. I sempre dic el mateix: els gats i gossos del nostre centre estan molt bé, els estimem molt, i no veuràs a cap d´ells que estigui trist. Aquest és el resultat de l´esforç de nosaltres, els voluntaris: gossos i gats que es senten estimats i protegits. Netegem les seves gàbies, els pentinem, els treiem de passeig, juguem amb ells al pati, els baixem al veterinari quan estan malalts o es fan mal, els hi donem de menjar......però sobretot, els estimem molt. També ens encarreguem de fer difusió per donar-los en adopció, i ens assugurem que siguin bons adoptants. Quan entra un gos nou també fem difusió amb cartells i a través d´internet, perquè la persona que hagi perdut el seu gat o gos el pugui recuperar. Ens apuntem a totes les fires que podem per aconseguir diners pels nostres peluts. O sigui, que la feina de voluntari a la protectora és força diversa, fins i tot, es pot ajudar fent de casa d´acollida quan algun pelut s´ha operat, acollint un cadell fins que li trobem una família o a algun gos o gat vellet sobretot per l´hivern.
He passat temporades no gaire bones, per la feina o la situació econòmica, i la meva tasca com a voluntària m´ha donat moltes forces per continuar endavant. Era entrar a la protectora i veure la carona dels peluts, i els meus problemes desapareixien. És curiós, vas a ajudar-los i ells t´acaven ajudant a tu. Quina gran recompensa la felicitat que reflexen els seus ulls quan et veuen, i després, quan ja han passejat i menjat, i els veus tan satisfets i contents. L´altra recompensa és quan trobem una bona família que els adopta, i aleshores apareixen sentiments contraposats: alegria perquè per fi ja tindran una llar de veritat; i pena, perquè els trobarem a faltar a la protectora. Acaven formant part de la família, perquè en realitat, tots els peluts i els companys de la protectora som com una família.
Animo a tothom que tingui l´oportunitat de ser voluntari en una protectora, a que ho faci. No podem donar l´esquena als animals que s´han perdut o han abandonat, per molt que ens faci mal, hem d´ajudar-los, és tan el que es reb d´ells que només ho podreu sentir si els coneixeu. - Karol Vares