Històries de Voluntaris: KAROL
Recordo que des de sempre, no sé ben bé a partir de quina edat, sempre he patit molt pels animals. Quan veia dibuixos que sortien animals i ho passaven malament, acabava plorant, encara em passa amb les pel.lícules i els documentals, i mai ho he pogut evitar, no puc veure ni “King Kong”, i sóc conscient que no és un gorila de veritat, je, je. Suposo que és una quëstió d´empatia, de posar-me en la pell dels animals i entendre el seu patiment.
Ja en l´adolescència tenia clar que volia ser voluntària en alguna gossera. Però clar, no hi havia cap protectora ni gossera a prop de casa. Passaven els anys, i a la tele, quan veia gent que dedicava la seva vida a la protecció i la lluita pels drets pels animals, sentia una admiració immensa cap a aquestes persones, eren els meus herois. Qualsevol persona que lluita no només pels animals, sinó per les persones que es troben en una situació desfavorable, per nens que no tenen a ningú o nens que són víctimes de la pobresa i la fam, per gent gran a la que la seva família els hi ha donat l´esquena........totes aquestes persones, per mi són els herois d´aquest món.
Visc a Caldes de Montbui, però l´any 2.006 vaig anar a viure a Girona. Al cap de mig any vaig tornar, a Caldes i al mateix lloc de treball que tenia abans de marxar. I va ser allà on un dia va aparèixer una noia amb uns fulls de recollida de signatures amb les que es demanava a l´ajuntament que es milloressin les condicions del centre de recollida d´animals de Caldes de Montbui. Vaig llegir: “som un grup de voluntaris.....” Sempre he pensat que havia de tornar a Caldes per trobar-me amb aquesta noia i fer possible un dels meus somnis.