L ’ AUDITORI
És un edifici que es va començar a projectar el 1990 dins del pla de renovació de la ciutat de Barcelona per a la celebració dels jocs olímpics de 1992 . Aquest esdeveniment va permetre que es repensés l ’ estructura d ’ alguns barris , entre ells el de Fort Pienc , que està situat en el districte de l ’ Eixample . Es va decidir ocupar un solar que anteriorment acollia unes cotxeres ferroviàries i es va encarregar el projecte a un dels arquitectes més importants del moment : Rafael Moneo ( 1937 ), qui uns anys més tard , el 1996 , seria el primer arquitecte espanyol a guanyar un dels premis més prestigiosos d ’ arquitectura , el premi Pritzker .
L ’ Auditori és un equipament públic format per un consorci entre l ’ Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que ofereix , per tant , un servei públic d ’ activitats culturals i educatives . Podria considerar-se una “ ciutat de la música ”, perquè a més de ser la seu de l ’ OBC i de la Banda Municipal de Barcelona és un edifici que també acull el Museu de la Música i l ’ Escola Superior de Música de Catalunya ( ESMUC ). La forma que té , amb aquesta disposició de tot l ’ edifici gravitant al voltant d ’ una plaça coronada amb una llanterna cúbica de vidre , fa una certa sensació d ’ estructura de ciutat . La llanterna està col · locada en diagonal per trencar amb la simetria de l ’ edifici i és un dels elements més recognoscibles de L ’ Auditori . Per dins , la calidesa de la fusta i la lluminositat de les finestres trenca la geometria i la fredor que es va intentar transmetre amb el disseny exterior de “ caixa ” i l ’ ús de materials freds com l ’ acer i el formigó
Els concerts se celebren en quatre sales de diferents dimensions i destinades a diferents tipus de formacions musicals . Porten el nom de grans personalitats de la música a Catalunya amb molt de prestigi i reconeixement internacional
Sala 1 . Pau Casals És la sala simfònica i disposa de 2.200 butaques . Pau Casals ( 1876-1973 ), un dels músics més destacats del segle XX , va tenir una destacadíssima carrera com a violoncel · lista i director d ’ orquestra i va ser un incansable pacifista .
Sala 2 . Oriol Martorell És la sala de cambra i té 580 butaques . Oriol Martorell ( 1927-1996 ) va ser un referent europeu com a director coral ( fundador de la Coral Sant Jordi ), pedagog i historiador .
Sala 3 Tete Montoliu És una sala polivalent amb 350 butaques . Tete Montoliu ( 1933-1997 ) va ser un pianista i compositor de jazz . Cec de naixement , va començar a tocar el piano des de nen i va fer una brillant carrera internacional .
Sala 4 . Alícia de la Rocha És una sala polivalent que té 100 butaques . Alícia de la Rocha ( 1923-2009 ), una de les pianistes més importants del segle XX , va tocar milers de concerts en sales de tot el món i va ser guardonada amb desenes de premis de música .
Si teniu ganes de saber més coses de les quatre personalitats que han donat nom a les sales de L ’ Auditori us animem a fer un cop d ' ull a l ' activitat didàctica número 1 .
Font : Arquitectura viva
A més a més , us deixem alguns enllaços per si us ve de gust ampliar qüestions sobre la història de l ’ emplaçament o de l ’ arquitectura de l ’ edifici . https :// www . elperiodico . com / es / eixample / 20240320 / azarosa-historia-fort-pienc-sagrada-99685072 https :// rafaelmoneo . com / proyectos / lauditori-centro-musical-de-barcelona / https :// arquitecturaviva . com / obras / auditorio-de-musica-barcelona-6
3