Blaumut
L’equilibri del saber estar
Quan van aparèixer el 2011, Blau-
mut va sorprendre a tot el públic
amb la cançó “Pa amb oli i sal”. Ves-
tits de mariners, van irrompre amb
força en un panorama musical di-
fícil de penetrar. Tot i així, el grup
va aconseguir sacsejar i fer-se un
lloc en una indústria necessitada
de propostes al·licients. El seu estil
està construït a partir dels perfils
diferents de cada membre, conjun-
tament amb un aire clàssic barrejat
de modern que trenca amb els es-
quemes musicals més clàssics.
Anar a un concert seu és veure a
Xavi de la Iglesia cantant i tocant la
guitarra; Oriol Aymat al violoncel;
Vassil Lambrinov amb el seu violí
i xerrac; Manuel Krapovickas
al contrabaix i el baix elèctric; i
Manel Pedrós a la bateria. Una
fusió impactant, amb instruments
gens habituals en un grup de pop-
rock, que dóna com a resultat
un producte sonor amb matisos
innovadors. Per aconseguir-ho, és
vital “complementar-se” molt bé,
cadascun aportant la seva mirada i
coneixements musicals.
Actualment, estan submergits en
la gira del seu tercer disc, Equili-
bri, que “és l’àlbum més complet”
fins al moment. A falta de tenir una
millor perspectiva temporal, també
el consideren el millor, i és que “ha
exigit una gran quantitat de treball”,
perquè s’ha pogut fer amb un ritme
més pausat que els dos anteriors.
De fet, “la gravació es va allargar du-
rant més d’un any”, explica el Vassil
Lambrinov, ja que durant la gira del
segon disc es va començar a treba-
llar en la producció.
Quan se’ls hi pregunta per la seva
essència, no els hi preocupa gaire:
41