juntament amb els llenços
murals pintats per grans
mestres del temps.
La Murta, no cap més
harmonia en una terra
llaurada, un perfum de
fulla tendra sura i sura
eternament,
barrejant
amb flor del taronger i
sàlvia. En uns altres temps
va estar coberta de vinyes,
garrofers, oliveres, figueres i
nogueres.
Era terra de secà, fins que
en 1930 un alcireny, José
Pau “Margantoni”, va fer
arribar l’aigua, convertint
la vall en una espècie de
jardí de les espérides, amb
la plantació de tarongers,
que és una gaudides
contemplar la vall des de
l’altura de “Montealegre”, on
els alcirenys van construir
una estiuenca població,
deixant arrere el que
coneixíem per “Serrallos”.
A la primavera ni a en la
Murta un bell ocell que els
camperols criden “hortolá”,
que ve des de lluny per a
cuidar els tarongers. En el
color del plomatge abunda
el verd, com el camp
d’Alzira que a la tardor es
converteix en daurat.
59