ALZIRA DE TOT COR Falla Tulell-Avinguda | Page 55

instal·lada la creu; el primer al mateix costat de l’ermitori, orientada a ponent. Després del començament de les obres del nou santuari dedicat a la Patrona, la Mare de Déu de Lluch, va ser traslladada, instal·lant- se davant de la porta principal del nou temple, en un xicotet jardí que compartia amb el monument dedicat a l’escriptor Vicente Blasco Ibañez, que es va erigir en 1933. En la peanya de la creu figuraven dos inscripcions en llatí: CHRISTUS VIVIT REGNAT IMPERAT, en la part frontal i en la posterior: ANNO I SAECULI XX. El que ens dóna a entendre que va ser fabricada i instal·lada el primer any del segle XX; açò és, en 1901. Agustí Ferrer, director del Museu i arqueòleg municipal, va confeccionar un informe sobre l’estat en què es trobava el monument, l’Ajuntament va aprovar la seua restauració, potser en la data més oportuna, com és la commemoració d’un segle de permanència en la Muntanyeta. A l’octubre de 1998, el Museu Municipal remet a la Direcció General de Promoció Cultural, Museus i Belles Arts, dependent de la Conselleria de Cultura, un complet i detallat informe sobre el pla de neteja i millora de la creu monumental de ferro, en el que entre altres dades assenyala, en la part alta de la Muntanyeta del Salvador es troba l’esplanada on s’ubica la Creu monumental alçada en 1901, junt amb l’antiga ermita, espai que s’ha anat reformant al llarg del segle XX, donant lloc a l’esmentada plaça que s’estén al peu de l’ermitori o santuari de la Mare de Déu de Lluch. És un dels llocs més visitats pels alcirenys, per quant el seu privilegiat emplaçament ho convertix en un immillorable mirador de les terres circumdants. Este promontori, de 95 metres sobre el nivell del mar, s’alça en el marge dret del riu Xúquer, a l’extrem oriental de la població d’Alzira. L’informe arreplega a continuació la totalitat de desperfectes que ha patit al llarg del segle últim i acaba enumerant les característiques del monument. L’artística creu de ferro d’extrems apuntats i cos calat sobre base escalonada, com a final del calvari que comença al peu de la muntanya, acabat en l’esplanada. El pressupost que s’acompanyava, era en 1998. Quan es va presentar l’informe, putxava 675.000 pts, comprenent la manufacturació de la reparació i substitució de les peces danyades o perdudes; instal·lació elèctrica i neteja del pedestal. El projecte, aprovat i iniciat, va començar amb el desmuntatge per un taller especialitzat, el dia 26 de juliol últim, traslladant-la a la farga on s’està duent a terme la neteja i substitució de les peces deteriorades, així com de les seues dimensions originals després de les pèrdues ocasionades en anteriors trasllats de lloc. Al mateix temps completaria la restauració amb l’emplaçament en el seu interior de nova instal·lació elèctrica amb connexió subterrània i l’allotjament augmentant l’altura del mateix. Era la intenció de les autoritats, a proposta d’Alfredo Garés, regidor de Patrimoni Artístic i Històric, davall la coordinació del Museu municipal, inaugurar la restauració de la creu, dins de les celebracions que en el mes de setembre de 2001, es duien a terme en el santuari dedicades a la Patrona la Santíssima Mare de Déu de Lluch. 53