i de detall, la Volta Casa de la llum, Omnium Ibèric, aigua potable, Asil d’ Ancians Desemparats i el col · legi la Puríssima, el Centre a Saint Lucia, 36. En el carrer Sant Roc, arrancant de la Plaça del mateix nom, podíem trobar pa en el forn de Carlos Ramón Chafra, menjars a casa Maro, Antonio Goig, al“ hojalatero” Raimundo Casanova, el metge don Julio Tena, don Manuel Català, advocate, Ambulatori de l’ Institut Nacional de Previsió, que en primera instància es va instal · lar en la casa dels Magraner, quan es va fundar el que després es denominaria Seguretat Social, al mateix costat la Casa Consistorial, enfront estava l’ espardenyer, Jaime Hernández i al seu mateix costat casa dels Beny i en la planta baixa l’ Asil d’ Ancians, davant també estava la casa d’ Alfredo Bixquert, el Romeral, on es venien vins i al seu costat, una perruqueria de cavallers i un sabater remendón. I acabant el carrer, abans de desembocar en la plaça de Santa Caterina, Constitució l’ advocat don Carlos Llinares i el metge don José Torres Colomer, la casa que fèiem esment al principi i finalment els advocats don Bernardo i don Francisco Andrés Bono.
Acabava el carrer i que arribava a la Plaça de Santa Caterina, on estava el comerç de Merlando, allí els xiquets adquirim bales i trompes, tenint al mateix costat la fàbrica de caramels, confits i carabassa, de Francisco Sánchez. Endinsantnos en altres carrers adjacents de la barriada de la Vila, podríem refrescar a casa Pepico el llimonero, en la plaça dels gallines i molt a la vora està el forn d’ Enrique Camarena,“ former de la Vila”.
Si ens introduïm pels estrets carrers d’ estil moruno, com són Barnús i la Plaça del Carbó, recordaríem a Francisco Fontana, cap que va anar de la Policia Rural, mort a l’ avançada edat de 97 anys.
Una mica més cap al Mur, en una xicoteta plaça que tenia com a fons curt carreró que s’ estrenyia per a entrar en el passadís, estava l’ habitatge dels carnissers Rafael i Emilio Serra, per que la seua“ portella” passava la processó de Sant Roc i després de travessar el pati, eixia per la porta principal entrant en la plaça del Carbó on vivien, els Vila, que comerciaven amb la sal, Vicente Gómez, Vicentico el carreter i al mateix costat el popular fotògraf Juan Giménez.
Més cap a la barriada del Crist, estava la carbonería de l’ Antonio Carmona el“ pantxo”, vins Carreres, Bernardo Cano i el comerç de Marcos Lencina.
De la festa del Patró de la barriada de Sant Roc, la celebració més antiga d’ Alzira, recordem la seua figura que estava entronitzada en una fornícula en la Plaça del mateix nom, on acudien les dones amb les seues catrets per a resar la novena en els dies de festa del mes d’ Agost, mentre que els xiquets recorrien la barriada fent sonar una campaneta i cantant aquella lletra que deia,“ la novena de Sant Roc, primer toc”.
41