VILA
VILA
40
Si es fera una enquesta a nivell de veïns d’Alzira,
potser ningú, o quasi ningú, aprovaria la decisió
que es va plantejar en el seu moment, per a la
construcció de l’edifici que s’ha alçat en el carrer
Sant Roc, amb la idea de recuperar la casa
situada en la cantonada del carrer Campanar, on
vivia don Carlos Llinares Ariño, advocat i després
alcalde d’Alzira. Desconec els motius que hauria
tingut la Direcció general del Patrimoni Artístic
de la Generalitat Valenciana, per a conservar la
façana d’aquesta casa i autoritzar la reedificacio
d’aquest habitatge contigu, ofegant-la, quan
podria ser una de les places mes belles existents
en els pobles de la Ribera.
Hi havia un projecte i disseny que fóra la Plaça
del Carbó, porticada, com ens ho mostra l’edifici
enfront de l’Ajuntament. Els nostres polítics, els
que regien la “tercera legislatura” d’ajuntaments
democràtics, segons van informar, van ser els
que van donar via lliure i el corresponent permís
d’obres per a dur-se a terme aquest “pegot”, que
al nostre semblar no correspon a l’entorn.
Si es volia presumir de recuperar les cases
que no fa mes que trenta o quaranta anys allí
existien i que a poc a poc van ser deteriorant-
se, per què no es va recuperar la Casa Asil, que
Santa Teresa Jornet fundara en l’última cambra
del segle XIX, i la van tirar a baix.
Era un gran caseró, amb pati, jardí i capella que
estava, perquè ho sàpien els que no la van
conèixer, enfront de la Casa Consistorial i va ser
derrocada acabant la dècada de 1960/70. Per
que no es van conservar en el seu moment els
banys àrabs, situats en els baixos de l’Escola del
ratolí. Totes aquelles cases, la dels Beny, Jaime
Hernández l’espardenyer i la de Hermenegildo
Brú, el llumener, es van derrocar per a fer
una plaça la del Carbó bella i digna i si molt
m’apuren, l’església de Santa Caterina hauria
d’estar sola, sense cap edifici que l’abraçara, el
de la plaça de la Constitució, el del carrer San
Roc i Campanar, que fóra com la nau de Pedro,
l’església “navegant” sola.
Per a rehabilitar la Vila, l’Ajuntament va obrir
un Pla Especial de Protecció i Reforma interior
d’aquesta barriada, que està duent-se a terme,
si be ja hi ha moltes cases que no es recuperaran
per haver desaparegut, com la poma que
separava el carrer Sant Roc amb la Plaça de
Casasús, l’Asil i cases adjacents, casa Simarro, en
la plaça de la Constitució dels Alberola, enfront
de l’anterior, la poma on es trobava la Caserna
de la Guàrdia Civil, casa Bolea, l’Acadèmia
Bialcanet, la barberia de Mansergas, casa de
l’ordinari Requena i el metge don Celestino Páris.
Aquesta volguda Vila, on se situaven els serveis
més importants de la vida ciutadana allà
pels anys 40, l’Ajuntament, Església de Santa
Caterina, Casa Caserna de la Guàrdia Civil,
Correus, Telègrafs, Ambulatori de la Seguretat
Social, Jutjats, la CNS, el mercat de proveïments