SUSAN KLIPSTEIN
SUSAN KLIPSTEIN
“ La música és una eina meravellosa per ensenyar idiomes ”
De pare nordamericà i mare austríaca , Susan Klipstein , nascuda a Washington , va créixer a Sitges i va tornar als Estats Units per graduar-se en Educació . Allà va estudiar i treballar deu anys , per després residir vuit anys més a Anglaterra . De tornada a Catalunya , va impartir classes a acadèmies d ’ anglès fins que va poder convalidar el seu títol de mestra i va incorporar-se a El Cim l ’ any 2006 . “ Vaig començar a impartir música , i plàstica en anglès . Em vaig dedicar molts anys a fer això al cicle superior , m ’ ho passava molt bé ”, explica sobre els seus inicis a l ’ escola . Poc després va demanar poder exercir com a tutora per tenir una altra experiència . “ L ’ especialista va de classe en classe , i els alumnes no són tan teus com del tutor . Vaig ser tutora de tercer i quart entre el 2012 i el 2015 . Vaig veure que és bastant més intens que ser especialista , sobretot per la gran càrrega que tens per haver de fer entrevistes . Quan ets especialista , però , també tens molta feina a l ’ hora de corregir , has de fer algunes entrevistes , fer seguiments , has de treballar materials especials tant per als alumnes que van avançats com per als que van endarrerits ”, assegura .
La importància dels “ sons ”
L ’ any 2015 va marxar la mestra titular d ’ anglès de l ’ escola i va proposar substituir-la . Temps després , també va poder exercir com a especialista d ’ anglès a les classes d ’ Infantil , una tasca que continua assumint des d ’ I3 fins a 2n de primària . “ Un dels avantatges d ’ haver estat primer amb els alumnes més grans i ara amb els petits és tenir molt presents quins són els aspectes de la llengua anglesa que més costen d ’ integrar . En aquesta primera etapa poso èmfasi en allò que sé que costarà perquè encara s ’ arrossega al cicle superior . I veig com d ’ important és començar des de l ’ inici amb els sons . Si l ’ idioma entra per les orelles , tot és molt més fàcil ”. Aquest és un dels motius que fa que habitualment les seves classes incorporin música , tocant ella mateixa la guitarra i cantant amb els nens i nenes . “ La música és una eina meravellosa per ensenyar idiomes , s ’ aprèn sense massa consciència , tant els sons com les estructures gramaticals s ’ incorporen d ’ una manera més espontània ”, relata . També reconeix que , quan va arribar a l ’ escola , “ encara hi havia una mica d ’ estranyesa per l ’ anglès , els nens tenien més vergonya en parlar-lo . Ara ja no . La cultura en general ha assumit que no és un idioma invasor , l ’ anglès és de tothom ”. I posa com a exemple la seva pròpia manera de parlar-lo , fruit de la nacionalitat dels seus pares i dels països on ha viscut , amb un accent “ una mica híbrid ”. “ Soc representativa del món actual ”, resumeix .
Una comunitat de “ persones motivades ”
La part que més gaudeix de la seva feina és tot allò relacionat amb “ investigar continguts i formes de transmetre ’ ls ”. “ M ’ agrada molt poder aplicar les meves habilitats : la música , cantar , l ’ art . També m ’ agrada la interacció amb els nens , el que ells em donen : molta afectivitat . És molt gratificant tenir una feina en la que estàs donant coses positives , em sento molt afortunada ”, explica . També elogia especialment els seus companys i companyes . “ La comunitat en la que treballo és molt sana i positiva , la formen persones motivades , que es recolzen les unes a les altres . És un ambient bondadós . Em sento inspirada pels meus companys , són persones amb vocació , i ens encomanem els uns als altres les ganes de fer coses . I també hi ha molta llibertat per renegar , si un dia estàs fatal ho pots dir , no has de posar bona cara ”, admet . Per contra , reconeix que la vessant més feixuga té a veure amb la seva personalitat : “ No m ’ agrada manar . Per a mi aquesta és la feina més pesada . Intentes fer-ho de la millor manera , perquè els alumnes sovint no volen fer el que tu vols que facin . Has de ser un pastor i anar repetint “ concentreu-vos ”.
Susan Klipstein no creu que els nens i nenes que ara té com a alumnes siguin massa diferents respecte als seus inicis com a mestra . “ Al final depèn molt del grup , cadascun té unes dinàmiques . Últimament d ’ I3 a 2n de primària hi ha molta tranquil · litat ”. La mestra se sent especialment satisfeta d ’ haver pogut decidir la seva trajectòria a El Cim , amb “ experiències molt variades ” que li han permès “ créixer professionalment ”. “ Sempre m ’ he sentit molt afortunada en aquesta escola perquè m ’ han deixat fer el que volia , sempre m ’ han donat carta blanca . Estic molt agraïda perquè tot el que he demanat se m ’ ha concedit . Aquesta confiança fa que tu també donis més ”.
Míriam de Lamo
31